Dissabte a Barcelona

Primera part del cap de setmana, anar a la capital a realitzar un parell de coses pendents.
De primer, recollir el llibre que fa força dies -en realitat més d'un mes- havia encarregat a Oryx, fantàstiques imatges, algunes de les millors fotos que he vist mai de l'espècie d'ocell que potser més estona he estat mirant a la vida...fins fa pocs anys.
El text m'ha decebut una mica. S'hi veu dedicació, sí, però, francament, m'esperava més. En canvi, les imatges...no tinc paraules, tant les fotos com les aquarel·les són precioses, es fan mirar. Potser em sobren unes quantes anelles de plàstic i metàl·liques, però és el que hi ha, no?
Si podeu, no us perdeu l'oportunitat de mirar-lo. És clar que jo aquí sóc molt subjectiu, l'àliga perdiuera és un rapinyaire que conec molt, i que he vist en totes les circumstàncies que retrata aquest magnífic llibre, per la qual cosa em dona la impressió que és una mena de quadern de camp de les meves observacions des de fa anys. Per exemple, hi surt el retrat d'una femella que té més de trenta anys. La femella que potser conec més, la que ha format darrerament un tercet poliàndric, també té més de trenta anys, i no ho sé perquè m'ho hagin explicat, ho sé perquè fa trenta anys que la veig i sempre ha estat la mateixa.
Casualment, aparquem a la Rambla Catalunya, just davant d'una llibreria nova que obre ahir, Bertrand, molt gran i maca, una mena de Casa del Llibre II. Per a nosaltres és un vici difícil d'evitar, hi entrem -dos cops, en arribar i en marxar- i comprovo, entre d'altres coses, que algú més s'ha adonat de l'error al títol de l'obra guanyadora del premi , a temps, ara sols es titula L'últim home que parlava català, allò de Casc antic ja ho han tret.
I ara, és de justícia reconèixer els errors d'un mateix, i, a més això serveix per a demostrar la utilitat del bloc. I és que jo mateix també la vaig espifiar, a l'escrit del tòtil de l'altre dia vaig posar "vivenda", paraula totalment incorrecta en català. Una de les persones que segueixen el bloc se'n va adonar, m'ha fet un correu-e i ho he pogut corregir, espero que a temps per a evitar que surti l'error a l'Orella de Farena...moltes gràcies!
Ah, i el teatre! Feia massa temps que no hi anàvem, al teatre. Vam passar-nos pel Borràs i vam veure Cancún, una obra del Jaume Galceran amb quatre excel·lents actors catalans. Una bona estona, sens dubte. Encara que, després d’haver vist el mètode Grönholm et pots quedar pensant que ha baixat una mica el nivell, i és que aquella era genial, no?