Aquest cap de setmana ha tocat treball. Ha estat una mica dur, entre aixecar-se a quarts de set tot just quan et canvien l'hora i que ha fet mal temps cada dia, s'ha fet una mica llarg.
Això de mal temps s'ha d'interpretar, vull dir que ha plogut, que no és pas mal temps, sols que no es fa agradable d'estar tot el dia a l'aire lliure quan plou, no?
Finalment, però, no ha estat tan desastrós com semblava, encara hem obtingut algun resultat, la feina no ha estat debades del tot.
I avui, quan preveia estar tot el dia tancat en reunions -cosa que quasi que sí que s'ha acomplert- malgrat tot, he pogut fer alguna foto sorpresa. És l'avantage d'anar quasi sempre preparat per si de cas. No se t'escapen les ocasions.
Per a mostra, aquesta parella de faisans, Phasianus colchicus, pasturant tranquil·lament enmig d'autopistes i indústries, a l'únic camp d'ordi que queda enmig del no res. A més a més, quatre garses fent jocs nupcials també ens obsequien amb la possibilitat de fotografiar-les.
El debat dels aligots/arpelles/perdiueres continua, ara sembla que pren més força, altre cop, la possibilitat que siguin arpelles. Tal i com diu molt bé el Vittorio, de vegades les arpelles, quan migren, prenen una altra silueta que ens pot fer errar, a més, es tracta d'exemplars amb les plomes fresques, més variació encara, amb la silueta.
D'altra banda, les perdiueres les descartaria quasi absolutament, ja que trobo extraordinàriament difícil d'observar tres perdiueres joves juntes en migració. A la Natura no hi ha res impossible, però això quasi ho és.
En canvi, tres arpelles en migració és perfectament possible. És clar que tres aligots també.
En general, tothom acaba amb la conclusió que manquen més dades i que no es vol mullar del tot.
M'assabento per Auscat que el Jordi Sargatal ha vist còlit ros al Baix Camp. Jo! no hi ha dret, jo encara no. Aquí tothom veu les coses abans que jo, realment sóc un mindundi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada