Esborronament

Ufffffffffff!

Encara tinc la pell de gallina, de l'esborronament i l'emoció d'ahir.

Va ser un dia rodó; plegant de treballar, cap a dinar, vestir-se una mica de ciutadà "normal" i cap al Fortuny.

El Rèquiem de Mozart és una de les obres que més sovint em poso a casa, escoltar aquesta composició tan perfecta amb l'equip de casa ja és prou interessant, però sentir-lo en directe, i de les veus de l'Orfeó Donostiarra i amb els instruments de l'Orquestra Simfònica del Vallès ja va ser massa.

Les llàgrimes estaven en tot moment a punt de saltar, i alguns cops sense a punt, va ser perfecte, encara sentim l'emoció.

Sempre em pregunto com pot ser que en un sol cervell s'hagi pogut crear un treball d'aquest tipus; saber coordinar tots aquests instruments i veus, fer-los entrar en el moment oportú i amb la intensitat perfecta, aconseguir que no sobri ni falti absolutament cap nota. Aquest Mozart devia tenir una ment superdotada i privilegiada, ben segur.

Hem de donar les gràcies -la dona i jo- a una amiga, la Dolors, que encara que en algun lloc consti que estan esgotades, sempre ens aconsegueix entrades, hauria estat realment una llàstima perdre's un esdeveniment així.

Quan sortim del teatre, el cel és ple de falciots i orenetes, sembla que ja està tot a punt per a començar una temporada de cria amb tothom.

La feina no va ser res d'extraordinari, però va anar prou bé, i va fer un bon dia, fins i tot vam veure un astor i vam poder sentir diverses espècies de moixons cantant.

I ara, per a augmentar l'audiència del bloc, penjaré una d'aquelles fotos pornogràfiques que t'envien de tant en tant els amics per a il·lustrar, en aquesta ocasió es tracta d'un autèntic trio, dos contra una, realment espectacular i molt humit.

Molt humit sobretot perquè és dins l'aigua, es tracta de dos gripauets, Pelodytes punctatus, i és una foto feta al pantà de Foix pel Pedro Torres; és la primavera, altre cop.