Perdoneu que ho digui, però estic fart de futbol, ben fart.
A mi no m’ha interessat mai el futbol, més ben dit, no m’han interessat mai els esports competitius i menys encara en equip. Però és que el futbol, hi ha proves més que suficients, en té poc, d’esport.
El futbol, al nostre país, és un negoci on es mouen unes quantitats de diners pornogràfiques, on no hi ha res clar i net...en fi, no vull perdre el temps parlant-ne.
Però és que aquests dies; tothom content i eufòric perquè el Barça ha guanyat una copa...del Rei d’España, del Borbó!
I ara ja no cal recordar que no tenim finançament, no tenim País, no tenim res. Ens donen pel darrere, però com que guanyem copa, lliga i no se què més, tots contents. Deplorable!
I això per no esmentar la colla de brètols que surten a celebrar els èxits.
¿És necessari, destrossar mobiliari urbà i tota mena de coses, per a celebrar una victòria?
Diuen que hi ha hagut més de quaranta detinguts i una bona colla de ferits...però no era una alegria?
Bé, com que ja he dit que a mi no m’interessa gens, ahir vam sortir a veure la inauguració del Trapezi, a la plaça del Mercadal, a Reus.
Va estar molt i molt bé, música en directe de Pascal Comelade i unes actuacions genials d’una colla de gent que feien que l’impossible –gairebé- semblés fàcil. Ens va interessar especialment una cosa que es veu que se’n diu bola alemanya, realment espectacular. I un personatge que s’enfilava a un pal amb una habilitat pròpia d’altres primats no humans. Va ser genial, de debò.
Avui ha fet un dia rar, des del punt de vista meteorològic, però hem pogut gaudir amb els vol de quatre falcons pelegrins que dominen l’aire com pocs animals, i una florida d’orquídies com no havia vist mai. Enguany és realment un any únic per a les orquídies, n’hi ha moltíssimes i de moltes espècies, les Muntanyes de Prades són un espectacle que no ens hauríem de perdre. A més a més, és de franc.
Aquí penjo una foto d’Orquis purpurea, que avui he vist per primer cop de forma abundant, juntament amb unes quantes espècies més.
A mi no m’ha interessat mai el futbol, més ben dit, no m’han interessat mai els esports competitius i menys encara en equip. Però és que el futbol, hi ha proves més que suficients, en té poc, d’esport.
El futbol, al nostre país, és un negoci on es mouen unes quantitats de diners pornogràfiques, on no hi ha res clar i net...en fi, no vull perdre el temps parlant-ne.
Però és que aquests dies; tothom content i eufòric perquè el Barça ha guanyat una copa...del Rei d’España, del Borbó!
I ara ja no cal recordar que no tenim finançament, no tenim País, no tenim res. Ens donen pel darrere, però com que guanyem copa, lliga i no se què més, tots contents. Deplorable!
I això per no esmentar la colla de brètols que surten a celebrar els èxits.
¿És necessari, destrossar mobiliari urbà i tota mena de coses, per a celebrar una victòria?
Diuen que hi ha hagut més de quaranta detinguts i una bona colla de ferits...però no era una alegria?
Bé, com que ja he dit que a mi no m’interessa gens, ahir vam sortir a veure la inauguració del Trapezi, a la plaça del Mercadal, a Reus.
Va estar molt i molt bé, música en directe de Pascal Comelade i unes actuacions genials d’una colla de gent que feien que l’impossible –gairebé- semblés fàcil. Ens va interessar especialment una cosa que es veu que se’n diu bola alemanya, realment espectacular. I un personatge que s’enfilava a un pal amb una habilitat pròpia d’altres primats no humans. Va ser genial, de debò.
Avui ha fet un dia rar, des del punt de vista meteorològic, però hem pogut gaudir amb els vol de quatre falcons pelegrins que dominen l’aire com pocs animals, i una florida d’orquídies com no havia vist mai. Enguany és realment un any únic per a les orquídies, n’hi ha moltíssimes i de moltes espècies, les Muntanyes de Prades són un espectacle que no ens hauríem de perdre. A més a més, és de franc.
Aquí penjo una foto d’Orquis purpurea, que avui he vist per primer cop de forma abundant, juntament amb unes quantes espècies més.
Ah! Se m'oblidava, aquests dies també hi haurà a Reus, a la Fira, el III Saló de la Moto.
Per a un motero com jo, que hi vaig des dels catorze anys i ara mateix en tinc dues, és una cita obligada. A més, m'han regalat entrades. No hi he estat mai, ja comentaré si paga la pena o no. Per si de cas, ja aviso per si algú no ho sabia i li pot interessar.
Doncs això, la gent normal que vagi al futbol, que així els quatre penjats sonats i rars podrem veure falcons, orquídies i circ de forma tranquil·la i sense excessives aglomeracions.
Doncs això, la gent normal que vagi al futbol, que així els quatre penjats sonats i rars podrem veure falcons, orquídies i circ de forma tranquil·la i sense excessives aglomeracions.
4 comentaris:
Que passa ????
Si això no punxa oi?
Marius en això de la moto no puc estar gens d'acord amb tu. Si ara em fessin dir quin es el principal enemic de les nostres muntanyes et diria sense dubtar que són les motos i quads. La seva proliferació incontrolada ha destrossat i erosionat l'empedrat dels camins seculars amb segles d'antiguitat al seu darrera. I, als ocells, em sembla que tampoc els prova gaire que cada cap de setmana desenes o centenars d'aquests artefactes omplin de fum, soroll i pols el seu hàbitat natural.
Avans he entrat i només hi havia l'exclamació i la foto d'aquesta mena de flor...? Que extrany oi?
Que me'n dius?
Agnès.
ës que faltava el text, ara ja hi és. S'entén, no?
Martell.
Hi ha motos i motos. Amb la meva fazer -pots veure foto al bloc- difícilment sortiré mai de l'asfalt. I amb la XT es passa pels mateixos llocs que amb un cotxe tot terreny. Només varia el nombre de rodes.
Com sempre, no és bo generalitzar.
Publica un comentari a l'entrada