Amb mà esquerra.

Ahir em va tocar fer un altre mà esquerra per al Vallenc, així és que aprofito i el penjo aquí.

La Vanguardia i RAC1.

Fa un parell de dies que RAC1, una emissora que escolto molt sovint, més ben dit, gairebé sempre, s’omple la boca d’explicar que han passat a ser la primera emissora en audiència a Catalunya. Es veu que han superat fins i tot Catalunya Ràdio, que tradicionalment havia estat sempre la més escoltada.
Ara ja es dediquen a passar una falca on diuen que per primer cop, una emissora privada en català és la més escoltada.
Aquí és on vaig, emissora privada en català!
Aquests senyors del grup Godó han trigat a adonar-se que el català és alguna cosa més que una llengua folklòrica, per a parlar de castells i sardanes.
Els editors d’El Periódico ja fa uns quants anys que en fan dues edicions, una en castellà, com sempre, i ara una més en català. Malgrat que, en ser una traducció automatitzada ens dóna sorpreses, quasi acudits, traduint, per exemple Miró per Va mirar, però és una empresa lloable, si més no, molts catalanoparlants l’agraïm , de fet, es ven força.
Els del grup Godó, però, editors de La Vanguardia, encara no s’han decidit a fer el mateix. De moment, podem accedir a la seva traducció en la seva edició digital. Però no és així en la de paper...de moment?
El fet d’haver accedit al màxim d’audiència en català en el seu vessant radiofònic potser farà que, finalment, reflexionin.
Jo mateix, si és que els arriben aquestes línies, els puc dir que diversos cops l’hauria comprat per a accedir a alguna notícia que m’interessava especialment, però la meva religió em prohibeix absolutament de comprar un diari en castellà, i no podria anar a dormir tranquil si ho fes. En canvi, malgrat que els meus diaris habituals són el Punt i de vegades l’Avui, sí que he comprat El Periòdico en més d’una ocasió, el de la capçalera blava, és clar.
Ja poden donar culleres, llapis de memòria o olles a pressió a quatre rals –cèntims d’euro, vull dir- mentre no donin un diari en català, que no comptin amb mi com a client.

Avui hem hagut de treballar. No és el dia del treballador? Doncs nosaltres, a treballar.

A més a més, hem aprofitat per a detectar les primeres flors de l'home penjat, Aceras antropophorum, i altres orquídies, com una que hem identificat com a Orchis mascula, encara que no n'estic segur, podria ser Orchis morio, ja m'ho miraré millor.

Aquí penjaré la flor de l'home penjat, valgui la redundància, ja que l'Orchis mascula no hi era encara al bloc d'orquídies.