Millennium

Ahir la vam encertar, vam veure una bona pel·lícula, Millennium, Els homes que no estimaven les dones, basada en la novel·la d’Stieg Larsson, la primera part de la trilogia Millennium.
La pel·lícula, ambientada a Suècia, està força bé, hi ha molta acció, no et deixa respirar ni un moment, a més, res a veure amb les pel·lícules americanes, per exemple, només es destrossa un cotxe –evidentment, no és suec- i la violència no hi és visible, és mostrada molt subtilment i dins els límits estrictes del que és necessari donat el guió. En resum, una pel·lícula que paga la pena de veure.
Ara ja ens han regalat el llibre, caldrà llegir-se’l, de segur que és bo. El que no penso fer és comparar el llibre amb la pel·lícula. Tots hem sentit algun cop aquell comentari típic i tòpic:
-Em va agradar més el llibre.
Trobo que aquest tipus de comentari és tan absurd com si algú digués.
-Va estar molt bé el viatge a Florència, però em va agradar més la guia Lonely Planet.
Com es pot comparar dues coses tan diferents com un llibre i una pel·lícula?

No tenen res a veure, no?
Avui, però, cal veure la televisió, no em penso perdre l’homenatge al Pepe Rubianes, aquest geni ens fa riure fins i tot després de mort. Es mereix aquest i molts més homenatges.

Evidentment, la foto l'he baixada d'internet, és un fotograma de la pel·li.