Vaig ser regidor?

Arran d’un comentari del Martell de Reus al darrer post, reflexiono una mica del per què no se’n van recordar, de mi, a l’hora de convocar regidors i ex-regidors a l’acte dels 30 anys d’Ajuntaments democràtics.
Ho puc entendre, hi ha moltes causes per a les diferents parts implicades.
Per als PSOEcialistes, és normal que no es recordin de mi, no sóc del seu partit, i, malgrat que la meva aportació, no votant CiU, va permetre que sortís escollit el que va ser el meu alcalde durant quatre anys, l’Alfred Pérez de Tudela, no es poden recordar de tots els regidors que eren caps d’àrea, ni dels que eren tinents d’alcalde, ni d’un pobre desgraciat que es menjava totes les comissions. És clar que l’Alfred ja no hi és, si no sí que es recordaria que em vaig haver d’empassar també tot l’episodi de contaminació de l’aigua de boca, com a regidor de Medi Ambient que era aleshores. Un veritable merder, sí senyor.
Per als CiUaires, també és normal, tampoc era dels seus, i l’alcaldable d’aleshores ja no hi és, si no, es recordaria que em va trucar per a festejar-me i aconseguir el meu vot descaradament, oferint-me un caramelet que, erròniament, va pensar que no podria rebutjar. A més, un dels regidors del seu partit amb qui més m’avenia era un senyor de la Colla Vella que es diu Albert Batet...pare, és clar.
Pel que fa al personal de l’Ajuntament, potser n’hi ha algun que ni tan sols se’n va adonar, que jo era regidor. Ja que quan anava a utilitzar algun servei municipal, com entrar a un espectacle al Polifuncional o anar a la piscina coberta a nedar, jo pagava religiosament l’entrada, davant la sorpresa de la persona de la taquilla. Per la forma que anava vestit, a més, no semblava pas un regidor, si més no com els altres.

Els dies de la festa major, per exemple, sembla que la meva no-presència a processons religioses i altres actes protocol·laris de caire pseudoreligiós o religiós del tot confirmava que no era regidor. I, per acabar d'adobar-ho, a les diades castelleres, en comptes d'ocupar un lloc preferent al balcó de l'Ajuntament, com els altres regidors, jo ocupava el lloc que em corresponia, vestit amb la camisa i la faixa de la Colla Vella, al mig dels castells, a baix, a la plaça.
Els meus companys de feina tampoc se’n poden recordar gaire, que vaig ser regidor. Ja que, malgrat tenir dret a absentar-me quan i com volgués, per deures inexcusables de caràcter públic –sols requereix una signatura del secretari- només vaig faltar a la feina dos o tres dies, en els quatre anys, i sempre per reunions que no es podien ajornar i fora de Valls.
Molta més gent no se’n deu haver assabentat, perquè el meu patrimoni no se n’ha ressentit, ni positivament ni -afortunadament- negativament. Era igual de pobre quan vaig sortir de l’Ajuntament que quan en vaig entrar, fins i tot una mica més, ja que dels ingressos que obtenia com a regidor –dels quals se’n deduïa un alt percentatge per tal i com ja tenia una nòmina de l’administració- n’havia de donar la major part al CUP, per a poder mantenir un grup assembleari que quasi sols tenia aquest ingrés, a banda de les quotes dels altres afiliats.
En definitiva, que no m’estranya que ningú no es recordi que vaig ser regidor, potser sols me’n recordo jo, que vaig anar de bòlit uns quants anys per a poder mantenir un ritme de vida una mica suportable malgrat tenir reunions ben bé diàries.
De tota manera, no me’n penedeixo gens, de l’experiència, vaig –vam, el CUP és un gran grup- ser pioners en moltes coses, i això és un bagatge que sols cadascú ha de saber gestionar i rendibilitzar. A més, hi ha molta gent bona, al CUP, i en vaig aprendre moltes coses.

Canviant de tema, avui, aprofitant el magnífic dia, tomb amb la BTT pels voltants de Reus i fins a Cambrils, per la riera de Maspujols, potser caldrà descansar, ja que sembla que el cap de setmana hi ha Pujada a Miramar.