Burros catalans com cal.

Aquests dies hem estat voltant per l'Empordanet, a visitar uns amics, amb l'autocaravana.

Hem exercit de burros catalans com cal, m'explico: a l'autocaravana hi ha, lògicament, lavabo, és a dir, es poden fer totes les necessitats dins i tot queda desadet en un bonic wàter químic.

Doncs bé, aquí vaig, com la resta de catalanets de la Catalunya bonica, aquests dos dies nosaltres hem recollit tota le m. vull dir tota la porqueria, que s'ha generat a Girona i, com s'ha de fer, l'hem portat cap a Tarragona.

Ves per on, hem fet el que calia...és que som burros!

Per a demostrar que la Catalunya de per allà dalt és la bonica, quí penjo una foto d'una preciosa finestra a Peratallada, un excel·lent poble medieval que cal visitar.

Per cert, moltes gràcies, Antoni, per la recomanació. Aclariment: vam passar a visitar a l'Antoni Fernàndez a Platja d'Aro, i ell ens va recomanar la visita a Peratallada.

Per a acabar d'omplir aquest post, inclouré el darrer Amb mà esquerra que s'ha publicat a El Vallenc.

A l’entorn d’una entrevista a Baltasar Porcel.

M’ha caigut a les mans, excepcionalment i sense que serveixi de precedent, la contraportada del Diari de Tarragona, en què reprodueixen una entrevista que van fer al recentment desaparegut Baltasar Porcel sobre la situació del català. De la llengua catalana, vull dir.
No és que n’hagi tret massa cosa, de l’entrevista, realment el senyor Porcel sí que diu algunes coses clares, a més d’evidents, com que el castellà no corre cap mena de perill pel suposat avanç del català a Catalunya. I que no es llegeix prou en català, però es podria haver mullat més.
El que sí que m’ha provocat, però, és una reflexió sobre el mitjà en si mateix, el Diari de Tarragona.
Jo ja començo a ser una mica vell, sí, em recordo que abans es deia “Diario Español” de Tarragona. No entenc per què li van canviar el nom, és ben clar que segueix essent un diari espanyol, i ben espanyol, i és de Tarragona perquè es publica a aquesta bonica ciutat mediterrània, no per cap altra cosa.
El fet mateix de publicar aquesta entrevista on hi ha preguntes com ara: -¿Se fomenta el uso del catalán a nivel educativo? La pregunta formulada, evidentment, en castellà té una mica de mala... bava, per parlar amb llenguatge políticament correcte.
Jo em pregunto: I vostès, senyors del diari ex-español de Tarragona, què fan per a fomentar l’ús del català? És una pregunta retòrica, és clar, i la resposta és evident. De tant en tant, en el cas del dia que ens ocupa, són en català les pàgines 14, 16 i 17. La resta, absolutament en castellà, no fos cas que algú potser no ho entengués.
Vull recordar que a Catalunya, mercès a la immersió lingüística, la totalitat de la gent, si més no la que ha estat escolaritzada aquí, entén el català. És a dir, tothom entén el català escrit. Poden publicar, doncs, el seu excel·lent diari en aquest curiós, exòtic i minoritari idioma, potser aconseguirien que algú més els el comprés. Jo mateix, sense anar més lluny, no en sóc comprador habitual, m’ho prohibeix el meu codi de conducta habitual pel que fa a mitjans de comunicació, que és així de senzill: Prioritzar els escrits en la meva llengua materna.
Si el publiquen en català, potser els el compraré més d’un dia, tal i com faig ben sovint amb El Punt, Avui o El Periódico, que a Catalunya el pots comprar en l’edició en català.
No cal preocupar-se tant per l’estat de la literatura catalana i del que es fa per a fomentar el català a nivell educatiu, sinó que convindria més predicar amb l’exemple, si us plau!