divendres, 3 de juliol del 2009

Nit de Sant Joan i Escorxador.




La nit de Sant Joan, com mana la tradició, vam fer una bona foguerada per a cremar tot el que hagi pogut tenir de dolent l’any i celebrar el solstici d’estiu, el començament de nou etc. etc.
Aquí una imatge d’aquest foc màgic, que, en diverses formes, es fa a molts llocs del Món des de fa milers i milers d’anys.
Això em fa pensar que ha començat la temporada d’un altres focs, els forestals. Aquests no en tenen res, de màgic. Ja n’hi ha hagut uns quants a Catalunya i fins i tot algun dins mateix de la comarca.
Reflexionant sobre la seva repercussió en la fauna, m’ha vingut la curiositat de comprovar si l’Escorxador, Lanius collurio, ha tornat al seu lloc de cria a les Muntanyes de Prades, un lloc que es va cremar fa dos anys, en el que n’havia trobat indicis de cria segura per a l’Atles del 2004. Aquesta dada, però, no es va incloure a l’Atles per una simple i desgraciada errada. Dic desgraciada perquè, observant el mapa de distribució que finalment va quedar publicat, la dada tan meridional de les Muntanyes de Prades adquireix una importància extrema, és una llàstima que es perdés, són els problemes de les publicacions, que les errades no es poden corregir, quan l’obra és a premsa. No passa així amb els blocs, per sort.
Doncs bé, al final no vaig tenir prou temps i no en vaig veure cap, però vaig poder comprovar altre cop una cosa que ja sabia, i és que el Cotoliu, Lullula arborea, és un dels primers ocells que colonitza les zones recentment cremades. Aquesta foto ho diu d’una forma molt clara, com s’ha dit sovint, en aquest cas, una imatge val més que mil paraules.

3 comentaris:

Marta ha dit...

Quin greu que em sap veure així la Serra de Prades, jo hi vaig anar fa molts anys i tot era verdor. Hem de cuidar el territori natural que tenim.

Jordi Tudó ha dit...

Com sempre, ben argumentat i ben documentat. Ets un crac.
Bé, m'agradaria la teva opinió, de de l'expert, sobre la reflexió dels molins que faig al darrer escrit del bloc. Sort

Sfrazzera ha dit...

No sé a quin bloc de tots escriuret!!Collona!!Quantes coses, no sé com t´aclarixes. El fred modifica la direcció dels peixos........que sugerent!

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.