
La nit de Sant Joan, com mana la tradició, vam fer una bona foguerada per a cremar tot el que hagi pogut tenir de dolent l’any i celebrar el solstici d’estiu, el començament de nou etc. etc.
Aquí una imatge d’aquest foc màgic, que, en diverses formes, es fa a molts llocs del Món des de fa milers i milers d’anys.
Això em fa pensar que ha començat la temporada d’un altres focs, els forestals. Aquests no en tenen res, de màgic. Ja n’hi ha hagut uns quants a Catalunya i fins i tot algun dins mateix de la comarca.
Reflexionant sobre la seva repercussió en la fauna, m’ha vingut la curiositat de comprovar si l’Escorxador, Lanius collurio, ha tornat al seu lloc de cria a les Muntanyes de Prades, un lloc que es va cremar fa dos anys, en el que n’havia trobat indicis de cria segura per a l’Atles del 2004. Aquesta dada, però, no es va incloure a l’Atles per una simple i desgraciada errada. Dic desgraciada perquè, observant el mapa de distribució que finalment va quedar publicat, la dada tan meridional de les Muntanyes de Prades adquireix una importància extrema, és una llàstima que es perdés, són els problemes de les publicacions, que les errades no es poden corregir, quan l’obra és a premsa. No passa així amb els blocs, per sort.
Doncs bé, al final no vaig tenir prou temps i no en vaig veure cap, però vaig poder comprovar altre cop una cosa que ja sabia, i és que el Cotoliu, Lullula arborea, és un dels primers ocells que colonitza les zones recentment cremades. Aquesta foto ho diu d’una forma molt clara, com s’ha dit sovint, en aquest cas, una imatge val més que mil paraules.
Aquí una imatge d’aquest foc màgic, que, en diverses formes, es fa a molts llocs del Món des de fa milers i milers d’anys.
Això em fa pensar que ha començat la temporada d’un altres focs, els forestals. Aquests no en tenen res, de màgic. Ja n’hi ha hagut uns quants a Catalunya i fins i tot algun dins mateix de la comarca.
Reflexionant sobre la seva repercussió en la fauna, m’ha vingut la curiositat de comprovar si l’Escorxador, Lanius collurio, ha tornat al seu lloc de cria a les Muntanyes de Prades, un lloc que es va cremar fa dos anys, en el que n’havia trobat indicis de cria segura per a l’Atles del 2004. Aquesta dada, però, no es va incloure a l’Atles per una simple i desgraciada errada. Dic desgraciada perquè, observant el mapa de distribució que finalment va quedar publicat, la dada tan meridional de les Muntanyes de Prades adquireix una importància extrema, és una llàstima que es perdés, són els problemes de les publicacions, que les errades no es poden corregir, quan l’obra és a premsa. No passa així amb els blocs, per sort.
Doncs bé, al final no vaig tenir prou temps i no en vaig veure cap, però vaig poder comprovar altre cop una cosa que ja sabia, i és que el Cotoliu, Lullula arborea, és un dels primers ocells que colonitza les zones recentment cremades. Aquesta foto ho diu d’una forma molt clara, com s’ha dit sovint, en aquest cas, una imatge val més que mil paraules.
3 comentaris:
Quin greu que em sap veure així la Serra de Prades, jo hi vaig anar fa molts anys i tot era verdor. Hem de cuidar el territori natural que tenim.
Com sempre, ben argumentat i ben documentat. Ets un crac.
Bé, m'agradaria la teva opinió, de de l'expert, sobre la reflexió dels molins que faig al darrer escrit del bloc. Sort
No sé a quin bloc de tots escriuret!!Collona!!Quantes coses, no sé com t´aclarixes. El fred modifica la direcció dels peixos........que sugerent!
Publica un comentari a l'entrada