
Avui he hagut de recórrer a una imatge baixada d’Internet, ja que jo no en tinc cap foto pròpia, es tracta d'una Margaritifera auricularia.
Concretament, l'he treta d'ací:
Molta gent no sabrà pas què és, això, per tant, la majoria no es preocupen ni s'han preocupat mai, per aquest animaló.
Doncs bé, aquest mol·lusc, nomenat popularment Nàiade, és un ésser viu prou important, concretament és la cloïssa d'aigua dolça més gran d'Europa. I la teníem aquí de forma prou abundant, a l'Ebre.
Dic la teníem perquè ara mateix està en greu, molt greu perill d'extinció. Les darreres prospeccions estan donant uns resultats totalment descoratjadors.
La biologia, sobretot la reproductiva, d'aquest animal ja és prou complicada -necessita de la col·laboració d'una espècie concreta de peix per a reproduir-se- i l'estat del riu Ebre no és la millor garantia de supervivència per a cap espècie animal o vegetal.
Però, finalment, el que ha posat la gota que està fent vessar el got ha estat la proliferació de la ja ben coneguda plaga del Musclo zebra. Com sempre, una espècie exòtica, introduïda, acaba amb l'autòctona. La història es repeteix de forma que es fa veritablement pesada.
Bé, aquí tenim una imatge d'una Nàiade, encara en queda alguna, potser no plorarà massa gent, quan ja no en quedin, però de ben segur que serà una pèrdua tan important a nivell global com la desaparició del Tigre de les neus o l’Ós panda, encara que aquests altres dos animals despertin més simpaties i siguin més coneguts.
Doncs bé, aquest mol·lusc, nomenat popularment Nàiade, és un ésser viu prou important, concretament és la cloïssa d'aigua dolça més gran d'Europa. I la teníem aquí de forma prou abundant, a l'Ebre.
Dic la teníem perquè ara mateix està en greu, molt greu perill d'extinció. Les darreres prospeccions estan donant uns resultats totalment descoratjadors.
La biologia, sobretot la reproductiva, d'aquest animal ja és prou complicada -necessita de la col·laboració d'una espècie concreta de peix per a reproduir-se- i l'estat del riu Ebre no és la millor garantia de supervivència per a cap espècie animal o vegetal.
Però, finalment, el que ha posat la gota que està fent vessar el got ha estat la proliferació de la ja ben coneguda plaga del Musclo zebra. Com sempre, una espècie exòtica, introduïda, acaba amb l'autòctona. La història es repeteix de forma que es fa veritablement pesada.
Bé, aquí tenim una imatge d'una Nàiade, encara en queda alguna, potser no plorarà massa gent, quan ja no en quedin, però de ben segur que serà una pèrdua tan important a nivell global com la desaparició del Tigre de les neus o l’Ós panda, encara que aquests altres dos animals despertin més simpaties i siguin més coneguts.
3 comentaris:
Molt interessant, la teva entrada. Per la foto... per una vegada que facis el que fem tots cada dia, tampoc no passarà res. Salutacions.
No sabia ni de l'existència d'aquest molusc d'aigua dolça. Ara sí. Gràcies.
Quina llàstima,ens ho estem carregant tot.
Publica un comentari a l'entrada