Diada nacional.

Què en som, de desgraciats, els catalans!

Comnemorem una derrota, tots plegats i plens d'emoció, recordem la desfeta que va iniciar l'era històricament més desgraciada per al nostre petit País.

Per si fos poc, a l'acte institucional central, ajuntem artistes israelians -poble massacrat en el passat a Europa- amb palestins -poble massacrat ara mateix a casa seva.

I, per acabar d'adobar-ho, només fem que recordar gent important per al nostre País que ha mort, enguany mateix o fa cent anys...

A veure si d'un cop podem començar a celebrar una diada nacional com cal. Brindant amb cava totalment contents i eufòrics perquè hem aconseguit la independència.

Aquesta setmana s'ha presentat Ragrupament a Mont-roig, i dimarts es presenta a Reus, a les 8 del vespre. Una alenada d'esperança i optimisme? Espero que sí.

De moment, la senyera i l'estelada al balcó; Sí, home sí, si més no, això encara ens ho deixen fer!

Canviant totalment de tema, aquest matí m'he passat per la nova base del Cos d'Agents Rurals a Reus, és al polígon la Roureda, a la vora del Decathlon, i, des d'allí, he pogut veure com juguen els tres xoriguers que han volat enguany de la parella que cria als antics sils de la comarcal, que són just al davat.

Aquests sils s'estan desmantellant -crec que per gent voluntària- caldria trobar una solució per a que la parella de xoriguers pugui seguir reproduïnt-se a la zona. Mirarem de fer alguna cosa.