Ahir vaig rebre un avís de correus, era un paquet que venia de Mataró.
Ja sospitava el que era, però avui, que he pogut anar a cercar-lo, he comprovat que, efectivament, era el que pensava.
És el premi "Tinc pardalets al cap", de fotografies de pardals. Atorgat pel jurat del bloc del mateix nom.
Estic molt content, orgullós i agraït. És per a mi un motiu de satisfacció profunda...
Mai havia rebut un premi tan deliciós i llaminer, de ben segur. A més, ho inclouré al meu currículum amb honor.
Us imagineu queixalant un Òscar, o un Goia? Quin mal de queixals!
En canvi, aquestes neules variades Graupera són boníssimes.
Ara, això sí, les hauré de compartir amb la meva dona -els pardals eren del Mas Pintat- i, encara més, amb els pardals mateixos, n'agafaré un parell, les esmicolaré i les hi donaré a ells. Al cap i a la fi, són els que m'han permès guanyar-me el premi.
Gràcies, Antoni, perquè saps perfectament que la fotografia te l'hauria deixat utilitzar igualment sempre que volguessis.
Ja sospitava el que era, però avui, que he pogut anar a cercar-lo, he comprovat que, efectivament, era el que pensava.
És el premi "Tinc pardalets al cap", de fotografies de pardals. Atorgat pel jurat del bloc del mateix nom.
Estic molt content, orgullós i agraït. És per a mi un motiu de satisfacció profunda...
Mai havia rebut un premi tan deliciós i llaminer, de ben segur. A més, ho inclouré al meu currículum amb honor.
Us imagineu queixalant un Òscar, o un Goia? Quin mal de queixals!
En canvi, aquestes neules variades Graupera són boníssimes.
Ara, això sí, les hauré de compartir amb la meva dona -els pardals eren del Mas Pintat- i, encara més, amb els pardals mateixos, n'agafaré un parell, les esmicolaré i les hi donaré a ells. Al cap i a la fi, són els que m'han permès guanyar-me el premi.
Gràcies, Antoni, perquè saps perfectament que la fotografia te l'hauria deixat utilitzar igualment sempre que volguessis.
.JPG)
Entrades
4 comentaris:
Al Cèsar el que és del Cèsar, t'has guanyat el premi.
Bon profit Màrius i companyia.
Felicitats ! Realment és molt bonica la foto, i el pardal!
(Però encara no sabem com va morir la femella de cabirol a les Muntanyes de Prades!)
És ben veritat que la realitat sempre supera la ficció, sembla un quadre. Felicitats pel premi!
Moltes gràcies a tots.
Pel que fa al cabirol, perdó, creia que ja havia dit que l'havien matat els caçadors amb permís, precinte i tot legal.
De tant en tant mor algun ofegat en una bassa o atropellat a la carretera, però la gran majoria moren a trets.
És just, però, recordar que varen ser els caçadors mateixos qui els van reintroduir.
Publica un comentari a l'entrada