dilluns 16 de novembre de 2009

Cel rogent.


No sempre es compleixen les dites populars.
Ahir, el cel se n'anava a dormir amb aquest espectacular color vermell, aquesta és la silueta del límit SE del Baix Camp, es nota especialment per la Mola de Colldejou.
En canvi, avui, i malgrat la dita "Cel rogent, pluja o vent" no ha fet ni vent ni pluja, si més no, de moment. Ben al contrari, ha tocat fer olives sota un sol i unes mosques més dignes de l'estiu.
Per cert, hi ha una nova adquisició al mas, de moment no té ni nom, però la seva capa canyella és força prometedora, quan estigui una mica més grasset.

0 comentaris:

Hivern

Hivern
Els colors de l'hivern a les Muntanyes de Prades.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc el 2003.

Farena

Farena
La Paret Blanca, presidint la vall del Brugent.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Sender.

Sender.
Racons com aquest expliquen el creixement del senderisme.

Tempesta.

Tempesta.
Un llamp cau al cim de la serra del Motlló, cap a Puigcerver, des d'Arbolí.

Siurana.

Siurana.
Un dels pobles més bonics de les Muntanyes de Prades...i del Món!

Els Pirineus.

Els Pirineus.
Pujant cap a la Val, si ens aturem una mica abans del Pont de Suert, podrem gaudir d'aquesta magnífica imatge dels Pirineus.

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

Les Irles.

Les Irles.
Vista aèria d'un poble humil i modest del Baix Camp

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Campanula speciosa.

Campanula speciosa.
Bonica flor que podrem observar a alguns llocs concrets de les Muntanyes de Prades.

Tardor.

Tardor.
Els colors de la tardor s'arrosseguen per terra.

Mufló?

Mufló?
No que sembla un mufló salvatge? Doncs és una de les cabres assilvestrades de la Serra de Miramar.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Avencs de La Febró.

Avencs de La Febró.
Els avencs de La Febró són un racó únic de les Muntanyes de Prades.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Primavera.

Primavera.
La primavera esclata al Camp de Tarragona en forma de milers de flors pertot arreu.

Botxí.

Botxí.
Al Prepirineu, des d'un aguait, vam poder fotografiar aquest preciós i petit predador.

Voltorada.

Voltorada.
A més a més de cèrvols i trencalossos, els voltors també ens van donar feina a Boumort.

Morells de plomall.

Morells de plomall.
El 2007, trobem la primera dada de cria segura de Morell de Plomall a Catalunya, als Aiguamolls del Pla.

Marcòlic.

Marcòlic.
Bellíssima flor de marcòlic, al cor de les Muntanyes de Prades.

Arbolí.

Arbolí.
Un petit poble a les Muntanyes de Prades, un bell racó per a viure.

París amb la millor companyia.

París amb la millor companyia.
A París sempre és recomanable anar-hi, però si es gaudeix de la millor companyia, encara paga més la pena.

La meva petita família.

La meva petita família.
La nostra família és petita, sols som tres, però n'hi ha ben bé prou, no? Aquí hi ha les dues terceres parts principals al Castell de Salses.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Matterhorn

Matterhorn
El Matterhorn, o Cerví, és considerada una de les muntanyes més boniques del Món, crec que és completament merescut.

Pujant al Matterhorn.

Pujant al Matterhorn.
Impressionant imatge de l'intent frustrat del 2005 de pujar al Cerví, el mal temps, que es pot observar a la foto, ens ho va impedir.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En el segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

El Gorro Frigi.

El Gorro Frigi.
Al cim d'una clàssica a Montserrat, el 2009.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Via de l"Ivan.

Via de l"Ivan.
Amb el Pep i l'Albert, celebrem l'obertura de la Via de l'Ivan, a La Riba, en homenatge a l'Ivan Martin.

Pujada a Miramar.

Pujada a Miramar.
Més de 500 m de desnivell i més d'11 km. de recorregut, la pujada a Miramar és un clàssic que sempre que podem, el fem. Foto: AAEET.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Esquirolet

Esquirolet
Un esquirolet "manual", de Mont-roig del Camp.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Falcó cama-roig

Falcó cama-roig
Aquesta foto, publicada a "Els Ocells al Camp de Tarragona", em va decebre molt, ja que en blanc i negre no s'hi veu gairebé res, ara tothom la podrà veure en color.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Cap al tros.

Cap al tros.
Aquesta foto, encara que no ho sembli, és de fa dos anys, i no es tracta de cap festa típica. realment és un senyor que encara va al tros cada dia a treballar amb la mula. És a les Garrigues, és clar.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Calçotada del GEPEC

Calçotada del GEPEC
La primera calçotada que va fer el GEPEC, a la masia de l'Eudald Ferré, a Valls, és clar.

Calçotada ornitològica

Calçotada ornitològica
Calçotada ornitològica a l'Alt Camp, el 1987. S'hi poden reconèixer l'Enric Carrera, Carles Carboneras, Jordi Sargatal, Joan estrada, Xavier Parellada, Albert Martínez, Jordi Camprodon, Jordi Ruiz, Lluís Toldrà, J. L. Romero, Jaume Orta, Jordi Mateos, Santi Mañosa, etc. etc.

Calçotada ornitològica2

Calçotada ornitològica2
Calçotada ornitològica a l'Alt Camp el 1988. Aquí, a més dels de 1987, hi ha l'Oriol Alamany, Joan real, Anna Motis, Jordi Canut, Francesc Llimona, Eloïsa Matheu, Josep del Hoyo...amb de la gent del Camp, és clar.

Calçotada al Mas.

Calçotada al Mas.
Més calçotades, aquí s'ajunten amics de Girona -els de l'expedició als Andes- i d'altres del Camp.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

La Terreta

La Terreta
Un trencalòs sobrevola el Prepirineu.

Amb la Rieju a Montgarri.

Amb la Rieju a Montgarri.
La meva primera veritable moto, la Rieju MR80, em va portar a Montgarri des de Valls malgrat la neu.