Centralismes, no, i ara!

Aquests dies hem tingut indicis que semblen indicar que el centralisme no sols no va cap avall, sinó que augmenta, i molt.

La proposta de l'alcalde de Barcelona de fer els jocs olímpics d'hivern sembla més una innocentada que una notícia. A Barcelona!

Sí, és clar, tothom sap que a Barcelona neva molt, moltíssim, sense anar més enllà en la història geològica del Món, l'any 1962 -¿què són 48 anys, en la història de la terra?- va fer una nevada que tothom encara se'n recorda.

Per a més mal, escoltar les justificacions de la proposta encara reblava més el clau. Parlaven del Pirineu i les seves pistes d'esquí com si pertanyessin a la ciutat. Al cap i a la fi, són sols a poc més de cent quilòmetres!

Per a més ironia, comparaven amb el fet que Vancouver també és a molts quilòmetres de les pistes. Va home, va! A Vancouver, a l'hivern, pots anar a esquiar amb transport públic, en bus urbà, ja que hi ha una zona de neu ben a prop del centre de la ciutat, Grousemountain, un indret molt ben preparat amb neu cada any, sempre.

Una més:

Des de fa més de trenta anys, les Muntanyes de Prades són el Parc Natural en potència més clar de tot el País en paraules d'en Ramon Folch. Fins i tot l'any 1997, el Parlament de Catalunya va fer una declaració on s'explicava que el proper Parc Natural que es declararia -després del del Cap de Creus, que era en tràmit- seria aquest. Però la concepció centralista del País, segons la qual Barcelona és per a viure, l'Empordà és per a estiuejar, Lleida per a esquiar i fer fruita i Tarragona...ja sabeu per a què és. Ha fet que s'hagin declarat tot de parcs -Montgrí, Medes, Cap de Creus, Alberes, Alt Pirineu, Montsant...I Muntanyes de Prades segueixin esperant.

Un parell més, i prou, que aquest bloc ha de ser optimista:

On ha d'anar l'abocador de residus nuclears de l'Estat Espanyol?

Ja m'ho explicareu, les tres principals candidates les tenim ben a prop.

On es començarà ben aviat a construir el dipòsit de gas combustible més gran d'Europa?

No cal que penseu gaire. Al Maresme no, és clar.

La foto és del bosc de Roure reboll, Quercus pyrenaica, un bosc endèmic de les Muntanyes de Prades, és a dir, un bosc únic, no n'hi ha cap més a tot el País.

La paraula invasora d’avui és
Apretar.
En català, no apretem res, premem i pitgem el botó per a demanar l’ascensor. I estrenyem fort a la pinya dels castells i no tan fort quan donem la mà a algú.
Apretar és un barbarisme procedent del castellà.