dilluns, 11 de gener de 2010

Primera víctima...que se sàpiga.



Ja tenim la primera víctima, el primer exemplar d’espècie protegida que ha caigut a la central eòlica del Collet dels Feixos, és a dir, al Coll de la Torreta o de Falset, just entre el Priorat i el Baix Camp.
Afegeixo la frase, que se sàpiga, perquè jo no m’ho he cregut mai, que no n’hi hagi hagut abans. No pot ser que una central eòlica tan “ben” situada pel que fa a la migració d’ocells no hagi fet cap mort. Fins i tot hi ha diverses parelles de grans rapinyaires que crien a prop, i no ha caigut ningú?
No m’ho crec.
I, si anem a la propera de la serra de Pradell encara és més increïble. Quasi cent molins enormes, just al damunt d’una ex-parella de perdiueres i en una zona excel·lent per a la migració, en tots aquests anys, no ha mort cap rapinyaire.
Perdoneu però, com he dit en anteriors ocasions, no crec en Déu, i, per tant, encara menys en miracles.
Ah! No he dit què era, la víctima, es tracta d’un Voltor comú, Gyps fulvus, espècie protegida i, com tothom sap, abundantíssima al Baix Camp i al Priorat.
Així és que ja ho sabeu, per molt que l’home del temps de tv3 s’entesti a fer sortir imatges dia sí i dia també de la simpatiquíssima, ecològica i sostenible central eòlica del Collet dels Feixos –ell n’hi diu Parc eòlic, que fa més verd- ja sabeu que, com a mínim, ha matat un dels pocs voltors comuns que gosen apropar-se al Baix Camp. I això, insisteixo, que se sàpiga.

Canviem de tema, una paraula amenaçada.
Freixures.
Jo no sé si l’altre gent la utilitza molt. Però jo i els que m’envolten, no.
Quan era petit, a Valls, la meva mare comprava sovint freixures, que són les entranyes de l’animal, pulmons i altres delicatessen. Era proteïna barata i, per a mi, molt bona. També he de dir que hi ha molta gent que no el pot suportar, aquest menjar.
En qualsevol cas, ara el que més s’hi assembla i que menjo de vegades és tripa. Les freixures, no sé ben bé per què, han desaparegut. Ep, o potser sóc jo, que no les sé trobar.
Des d’aquí reivindico, doncs, tant la paraula freixures com la menja en sí mateixa, que jo considero exquisida.

Publica un comentari a l'entrada

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.