dijous, 25 de febrer del 2010

Adéu a l'hivern.


Avui m’ha donat la impressió, per primer cop, que l’hivern s’acaba.

Un tomb per les Muntanyes de Prades, amb temperatures voltant els quinze graus, podent anar sense jersei, m’hi ha fet pensar. Aquest hivern ha estat dur, en tots els aspectes; tant pel que fa a la meteorologia com en moltes altres coses. Però, per primer cop, em sembla que s’acaba, potser ben aviat sesuscitaran els blocs de papallones i d'orquídies, blocs que tinc molt abandonats per motius obvis.

No marxarà, però, sense deixar-nos imatges tan espectaculars com la Font Blanca de Prades completament gelada, i paisatges de gran bellesa dels que ja feia temps que no se’n veien.

De fet, potser parlo massa ràpid, encara som sols a finals de febrer. Ja veurem, diu la dita que Març marçot, mata la vella, i la jove si pot.

Per cert, avui ha mort la persona que es considerava més vella de Catalunya, una senyora de Reus que tenia cent dotze anys (112!) ho repeteixo amb números perquè em sembla increïble. A més, si no vaig errat, encara caminava i xerrava. No hi ha dubte que la longevitat de l’espècie humana augmenta. Del que sí que dubto és de que de tots aquests anys que vivim ara en traiem alguna cosa de profit, sobretot veient alguns programes de televisió.

Com va dir algú: La intel·ligència és un valor absolut i la població creix dia rere dia, per tant, cada cop ens en toca menys per barba.

2 comentaris:

Agnès Setrill. ha dit...

Una cosa bona d'aquest hivern ha estat imatges que ens ha deixat, de llocs molt coneguts i difícils de veure actualment amb aquest especte.

soulero-61 ha dit...

«(...) Com va dir algú: La intel·ligència és un valor absolut i la població creix dia rere dia, per tant, cada cop ens en toca menys per barba (...)».

Un claríssim símptoma d'això és l'auge dels nacionalismes (tant dels "opressors" com dels "defensius").

Salut (física i mental), lliure-pensament i anarquia.

Manel

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.