Avui m’ha donat la impressió, per primer cop, que l’hivern s’acaba.
Un tomb per les Muntanyes de Prades, amb temperatures voltant els quinze graus, podent anar sense jersei, m’hi ha fet pensar. Aquest hivern ha estat dur, en tots els aspectes; tant pel que fa a la meteorologia com en moltes altres coses. Però, per primer cop, em sembla que s’acaba, potser ben aviat sesuscitaran els blocs de papallones i d'orquídies, blocs que tinc molt abandonats per motius obvis.
No marxarà, però, sense deixar-nos imatges tan espectaculars com la Font Blanca de Prades completament gelada, i paisatges de gran bellesa dels que ja feia temps que no se’n veien.
De fet, potser parlo massa ràpid, encara som sols a finals de febrer. Ja veurem, diu la dita que Març marçot, mata la vella, i la jove si pot.
Per cert, avui ha mort la persona que es considerava més vella de Catalunya, una senyora de Reus que tenia cent dotze anys (112!) ho repeteixo amb números perquè em sembla increïble. A més, si no vaig errat, encara caminava i xerrava. No hi ha dubte que la longevitat de l’espècie humana augmenta. Del que sí que dubto és de que de tots aquests anys que vivim ara en traiem alguna cosa de profit, sobretot veient alguns programes de televisió.
Com va dir algú: La intel·ligència és un valor absolut i la població creix dia rere dia, per tant, cada cop ens en toca menys per barba.
2 comentaris:
Una cosa bona d'aquest hivern ha estat imatges que ens ha deixat, de llocs molt coneguts i difícils de veure actualment amb aquest especte.
«(...) Com va dir algú: La intel·ligència és un valor absolut i la població creix dia rere dia, per tant, cada cop ens en toca menys per barba (...)».
Un claríssim símptoma d'això és l'auge dels nacionalismes (tant dels "opressors" com dels "defensius").
Salut (física i mental), lliure-pensament i anarquia.
Manel
Publica un comentari a l'entrada