Em vaig assabentant de coses i cosetes, començo a tenir clar de què va tot plegat. Qui tingui ganes de llegir, que navegui per la xarxa, n'hi ha per llogar-hi cadires.
Jo, particularment, en començo a tenir ben bé prou. He picat de cap a la paret un munt de cops, massa cops ja. Em resisteixo a llençar la tovallola, crec que mai no s'ha de deixar de lluitar per a aconseguir un País lliure.
Però és que m'ho fan molt difícil, coi!
Molts polítics s'aferren al messianisme de seguida que toquen una mica de poder, n'hi hauria molts exemples a dir, però me n'abstindré per educació.
Però el d'ara ja és molt fort; S'arriba al messianisme quan encara no s'ha tocat poder, només s'albira la possibilitat remota de fer-ho.
En fi, com que la reunió que hi havia prevista per aquest cap de setmana s'ha anul·lat, hauré d'esperar una mica més per a saber l'opinió "oficial" de la gent del Camp de Tarragona. No obstant això, jo ja fa dies que començo a tenir-ne una de pròpia.
Dies? Anys! I cada cop més clara.
Canviem de tema, avui he rebut la Revista Catalana d'Ornitologia, l'antic butlletí del GCA.
Li he fet un primer cop d'ull i, immediatament, he fet un correu-e a l'ICO demanant que no me l'enviïn més en format paper. En tinc prou a poder accedir-hi en el format digital.
Els motius són dos:
El primer, l'evident estalvi de paper i espai. A dia d'avui, ja és ben clar que és molt més pràctic si hem de consultar algun article fer-ho digitalment. És molt més ràpid, eficaç i estalviem molts arbres tallats.
El segon és que, tot i sabent que les normes ho diuen així, a mi, particularment em fa mal als ulls una revista que es diu catalana i en la qual tots -sí, tots- els articles són en anglès o castellà. A més d'articles, hi ha notes breus, doncs bé, una, i sols una d'aquestes notes breus és escrita en llengua catalana. La resta, en anglès i castellà, també.
Les normes de publicació diuen clarament que es pot publicar en castellà, anglès o català, amb un breu resum en català sempre, és clar.
Ho sento molt, però a mi m'importa tant protegir i conèixer els nostres moixons com protegir i conèixer la nostra llengua. Una revista que es diu a sí mateixa catalana, i que és publicada a Catalunya, hauria de ser d'obligada redacció -si més no- en català, amb resums i traduccions en tots els idiomes que es vulgui, però en català el cos principal.
No vull aquesta revista catalana als meus prestatges.
També he rebut l'anuari del 2008, hi ha unes fotos fantàstiques, una del company Xavier Burgos, per cert. I el text, amb observacions molt interessants, en català, és clar.
Ara cal recollir dades per al del 2009, en tinc una de molt interessant que vull veure què passa amb ella. Tinc molta curiositat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada