dimecres, 3 de febrer del 2010

Reagrupament, capítol n.

Em vaig assabentant de coses i cosetes, començo a tenir clar de què va tot plegat. Qui tingui ganes de llegir, que navegui per la xarxa, n'hi ha per llogar-hi cadires.

Jo, particularment, en començo a tenir ben bé prou. He picat de cap a la paret un munt de cops, massa cops ja. Em resisteixo a llençar la tovallola, crec que mai no s'ha de deixar de lluitar per a aconseguir un País lliure.
Però és que m'ho fan molt difícil, coi!
Molts polítics s'aferren al messianisme de seguida que toquen una mica de poder, n'hi hauria molts exemples a dir, però me n'abstindré per educació.
Però el d'ara ja és molt fort; S'arriba al messianisme quan encara no s'ha tocat poder, només s'albira la possibilitat remota de fer-ho.
En fi, com que la reunió que hi havia prevista per aquest cap de setmana s'ha anul·lat, hauré d'esperar una mica més per a saber l'opinió "oficial" de la gent del Camp de Tarragona. No obstant això, jo ja fa dies que començo a tenir-ne una de pròpia.
Dies? Anys! I cada cop més clara.

Canviem de tema, avui he rebut la Revista Catalana d'Ornitologia, l'antic butlletí del GCA.
Li he fet un primer cop d'ull i, immediatament, he fet un correu-e a l'ICO demanant que no me l'enviïn més en format paper. En tinc prou a poder accedir-hi en el format digital.
Els motius són dos:
El primer, l'evident estalvi de paper i espai. A dia d'avui, ja és ben clar que és molt més pràctic si hem de consultar algun article fer-ho digitalment. És molt més ràpid, eficaç i estalviem molts arbres tallats.
El segon és que, tot i sabent que les normes ho diuen així, a mi, particularment em fa mal als ulls una revista que es diu catalana i en la qual tots -sí, tots- els articles són en anglès o castellà. A més d'articles, hi ha notes breus, doncs bé, una, i sols una d'aquestes notes breus és escrita en llengua catalana. La resta, en anglès i castellà, també.
Les normes de publicació diuen clarament que es pot publicar en castellà, anglès o català, amb un breu resum en català sempre, és clar.
Ho sento molt, però a mi m'importa tant protegir i conèixer els nostres moixons com protegir i conèixer la nostra llengua. Una revista que es diu a sí mateixa catalana, i que és publicada a Catalunya, hauria de ser d'obligada redacció -si més no- en català, amb resums i traduccions en tots els idiomes que es vulgui, però en català el cos principal.
No vull aquesta revista catalana als meus prestatges.
També he rebut l'anuari del 2008, hi ha unes fotos fantàstiques, una del company Xavier Burgos, per cert. I el text, amb observacions molt interessants, en català, és clar.
Ara cal recollir dades per al del 2009, en tinc una de molt interessant que vull veure què passa amb ella. Tinc molta curiositat.

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.