divendres, 5 de març de 2010

Torlits contra Tòrlits.


Avui es barreja una mica tot, paraula amenaçada, paraula invasora, observacions ornitològiques, noms populars...
Resulta que fa molt temps que escolto com la majoria d’ornitòlegs catalans es refereixen a l’ocell de nom científic Burhinus oedicnemus amb el nom català de Tòrlit. Escric l’accent per a fer notar que la gent el pronuncia així, com a paraula plana. Això se sent arreu, i fins i tot en el programa de TV3 “Bèsties” que va tractar d’ocells estèpics, la veu en of també s’hi referia així, com a paraula plana.
El que ha reblat el clau és que ara, fins i tot, ho començo a trobar escrit, així, amb accent.
Doncs bé, cal aclarir que la paraula correcta en aquest cas és Torlit, sense accent, pronunciat, doncs, com a paraula aguda.
Les raons de pronunciar-ho en forma aguda són evidents.
De primer, si s’escriu sense accent, que així és com s’escriu correctament, és lògic que s’ha de pronunciar amb l’accent al final, ja que si fos una paraula plana s’escriuria amb accent a la o. En canvi, les agudes acabades en t no s’accentuen, per tant, és aguda. Aquesta és la raó filològica.
De segon, tenim una raó ornitològica. El nom del Torlit obeeix –com passa a moltes espècies d’ocells- a una onomatopeia del seu reclam, es pot dir que, si fa no fa, el reclam d’aquet ocell és torlit. Hi ha un nom popular al Camp de Tarragona que també intenta reproduir aquest reclam, és Samarlí. En aquest cas, com que la paraula és acabada en vocal, va accentuada i encara deixa menys lloc a dubtes quant a la seva pronúncia correcta.
Aquest interessant ocell, híbrid entre ocell d’aiguamoll –per les seves cames llargues i la seva silueta- mussol –pels seus hàbits nocturns i els seus ulls- i ocell d’estepa –per l’hàbitat que ocupa. Pot ser observat a conreus de secà del Camp de Tarragona i, per suposat, a les zones estèpiques i pseudoestèpiques de Catalunya.
Així doncs, paraula amenaçada
Torlit
Paraula invasora
Tòrlit
El més curiós del cas és que no m’explico de cap manera el perquè d’aquest canvi.

Publica un comentari a l'entrada

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.