Auster.

Dissabte gris i apagat, sembla que aquest hivern tan dur no se'n vol acabar d'anar.

Amb la Cèlia, anem a la primera sessió d'un curs de fotografia digital al Mas Iglesias, nocions bàsiques sobre com s'utilitza una rèflex digital, possibilitats, post-producció, etc.

A fora, tapat, fresca. Les cotorres argentines que crien a les palmeres del Mas baixen als petits arbres que han plantat en urbanitzar la zona i se'ls mengen els borrons nous d'enguany.

El títol de l'apunt no és cap adjectiu per a qualificar aquest dissabte. Es tracta que, seguint els consells dels blocs amics, concretament del d'en Jesús M. Tibau, on explica les noves tecnologies, he començat -i quasi acabat- un llibre d'en Paul Auster, Bogeries de Brooklyn.

Un llibre excel·lent, magnífic. Està tan ben escrit, que es llegeix sol. Una prosa àgil, elegant, plena d'un ric lèxic -la traducció és de l'Alber Nolla- i que es fa molt i molt llegidora. He de confessar que encara no havia llegit mai res d'en Paul Auster, però ara procuraré de recollir tota la seva producció i devorar-ne tanta com pugui.

Sí, ja sé que no descobreixo res que no sàpiga tothom, però crec que Auster és un dels escriptors contemporanis més genials. Un deu per a aquest Sant Jordi, vaja.