Les Cueretes, en aquest cas una Cuereta blanca, Motacilla alba, també se'n diuen pastorelles, aquest és el seu nom popular.
I és un nom prou justificat, aquí la tenim fent la feina que sol fer, seguint als cavalls i altres animals quan aixequen insectes amb les seves fortes petjades o al calor de la seva simple presència.
Avui podríem tornar a les paraules, se m'acut una d'amenaçada:
Vidriola.
I, alhora, la seva substituta natural, d'un català més normatiu i ments dialectal:
Guardiola.
Sí, cada cop se sent menys, això de vidriola, que és com diem els del Camp al lloc on guardem els diners. I, en canvi, cada dia se sent més guardiola, perquè és més central i, potser, perquè un senyor que es diu Guardiola fa que encara sigui més popular.
1 comentari:
Quan llauro sempre hi ha uns quants d'aquests simpàtics moixonets resseguint la terra remoguda, sobretot a l'hivern.
Jo també he canviat de petit deia vidriola i ara guardiola. En el meu cas, però, no és degut al ditxós futbol sinó a què de tant en tant passo per aquella bonica vila de l'Alt Berguedà.
Publica un comentari a l'entrada