Aquest cap de setmana no he fet entrada al bloc. La causa és clara, aquest bloc vol ser optimista. I aquest diumenge era quasi impossible ser optimista.
Vam haver d'anar a Valls per una mala, malíssima, pèssima notícia; va morir el Francesc Martinell Solé, registrador de la propietat, expert en art, persona culta, intel·ligentíssima i educada. Però, sobretot, i per damunt de tot, una gran persona, una bona persona.
Avui hem estat al seu enterrament, a Valls, a l'església de Sant Joan. Era impressionant la quantitat de gent que ens hi hem aplegat. I el millor de tot era que es notava clarament que ningú no hi ha anat per compromís, tothom hi ha anat de cor.
Jo el coneixia, és clar, perquè som de família, però també per la feina, en alguna ocasió. En qualsevol cas, era igual la relació que hom tenia amb ell, era una persona tan culta, tan humil, tan humana, que tenia la mateixa cordialitat, el mateix tracte i el mateix interès en la conversa amb un catedràtic de dret que amb un pagès remenant la terra.
Avui, si és que es pot començar a trobar alguna cosa positiva de tot plegat -impossible, però què hi hem de fer?- és haver tingut l'honor, el goig veritable, d'haver conversat diversos cops amb una persona així.
Val a dir que, probablement sense que sigui casualitat, també tinc un goig similar d'haver-me trobat a la meva vida amb una altra persona de la mateixa família; El Joaquim Martinell Cisteré, avui mort ja fa anys, va ser de ben segur el mestre que ha deixat més petja en la meva educació, i un millor record de tots els anys d'escola.
Francesc, tots t'enyorarem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada