dijous, 20 de maig del 2010

Primavera



La primavera segueix atacant, hi ha una florida impressionant, sobretot ens fixem en les orquídies, però hi ha moltes altres flors, el camp és espectacular, en general. Fins i tot les zones més ruderals vora carreteres o ciutats.
Mentrestant, he acabat el llibre d'en Camilleri i n'he començat un altre, el comentari el posaré al dia en què el vaig esmentar, per a embolicar-ho menys.
També mentrestant, el govern segueix fent de les seves. Ara diuen que incrementaran els impostos als rics, però no saben quant i quan -vull dir ni quina quantitat ni en quina data-. Quin consol! No serem sols els mitjanets i els pobres, qui pagarem, també pagaran els rics. Bé, ja ho veurem, no hi ha res en ferm.
Normalment, el tema dels diners no és el que em preocupa més, però aquests dies ja m'està pujant la mosca al nas. Observo que, d'entrada, si Catalunya fos un estat independent, ja cobraria un quinze per cet més (15%). Això són molts diners.
No hi entenc massa, d'economia, però si el dèficit fiscal reconegut és del deu per cent, i ara sols a Espanya -que jo sàpiga, als altres països de la UE, no, Grècia a banda- abaixen els sous dels funcionaris un cinc per cent, resulta que el quinze ja surt automàticament.
Ostres, la calerada que estem perdent cada més per portar un DNI que no hem demanat!
I això és molt a ull, hi ha un lloc web, del Cercle Català de Negocis, on pots calcular-te la nòmina que tindries si Catalunya fos independent, i sempre surten unes xifres que et fan caure de cul a la cadira.
I és que no fem cas als vells, el Doctor Broggi, amb els seus cent-quatre anys d'infinita saviesa ja ho diu: cal fer una plataforma única catalana per a presentar una candidatura veritablement independentista a les properes eleccions; és Imprescindible!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Els del Cercle Català de Negocis estan fent una gran feina. Amb un Estat propi, de ben segur, disposaríem de moltes més eines tan en matèria de recursos econòmics com competencials i de presa de decisió per a sortir endavant.

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.