dimecres, 2 de juny del 2010

Poligamia en Àliga marcenca?



Avui he viscut un parell d'escenes molt interessants, a banda de -crec- descobrir una espècie nova d'Orquídia a les Muntanyes de Prades.
El primer i més important ha estat contemplar els looping o vols de festeig de l'Àliga marcenca, enmig de xiscles espectaculars, arrencada de branques d'arbre, vols d'exhibició amb coll estirat i cua enlairada...però el més curiós és que, per primer cop a la meva vida, ho he vist fer amb tres (3!) àligues.
Encara no domino prou el tema per a saber si eren dos mascles i una femella, que crec que és el que era, més que res per l'actitud, ja que la mida no era massa diferent. És clar que potser era la parella amb el jove d'enguany.
Si això es confirma, i seguiré aquesta parella per tal de comprovar-ho, potser seria el primes cas de poligàmia a l'espècie, si més no que jo sàpiga.
Ja fa uns quants anys (el 1994), vaig descobrir i publicar el primer cas mundial de poliàndria en l'Àliga perdiuera, si això d'avui ho confirmo, esdevindré un expert en descobrir curiositats sexuals de les àligues. En fi, què hi farem!
I després, una mica més amunt, però al mateix indret, quasi, mentre una femella de bitxac peixava el seu niu, ni més ni menys que tres mascles es barallaven i portaven també insectes a la femella. Però hi havia tal embolic, que més aviat semblava que el que passava és que hi havia dos nius tan a prop, que cada cop que un dels mascles venia amb un insecte i marcava territori, immediatament un altre mascle marcava també el seu territori, que era fronterer. La veritat és que no ho he acabat d'aclarir, però m'ha semblat que, comptat i debatut, hi havia dues femelles i tres mascles.
M'he descuidat una femella? O bé també hi ha poliàndria als bitxacs?
No sé, potser ja veig massa coses rares.
El que sí que és clar és que tot plegat m'ha proporcionat algunes bones fotos de bitxac, moixonet molt fotogènic i que paga molt la pena.
Per cert, no us perdeu el vídeo que ha penjat avui l'amic de Bitacora naturae (enllaç al costat) veureu d'una altra manera la insistència de fer veure al temps de TV3 el parc eòlic del Coll de Falset, i també comprovareu com les Arpelles volen excepcionalment bé.

3 comentaris:

JERKOUT ha dit...

no podrien ser dues femelles, una de molt gran i una de jove?????

Màrius ha dit...

Sí, podrien ser dues femelles o dos mascles, no ho sé. En qualsevol cas, jo no havia vist mai tres exemplars festejant, aniré seguint el tema, a veure si en treiem alguna cosa.
Enlloc a la bibliografia he trobat que l'espècie pugui ser poligàmica.

JERKOUT ha dit...

perdona m'he equivocat. Allò de dues femelles i un mascle ho havia sentit dir de la cuabarrada, que és la que tu anomenes perdiuera oi??? De les marcenques que jo he cregut veure sempre ha sigut dins el bosc i m'he espantat jo més que elles, per tant ni un borrall. mercés però.

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.