Ves per on, tot fent la pujada a Miramar, també pots aprendre coses de natura. Avui, per exemple, he pogut veure una flor que no havia vist mai -tornem-hi, que jo sàpiga, és clar- mercès a un amic he observat un Gerani lluent, Geranium lucidum, que, segons m'ha explicat qui me l'ha fet veure, és força rara.
Moltes gràcies per la xerrada tan interessant.
Però anem a la pujada en sí mateixa. Enguany he pogut tornar a resistir, he arribat a tocar la creu i m'he guanyat l'arengada i la samarreta. Hem pujat tres companys de la feina, però els altres dos han desaparegut ràpidament, devien tenir pressa.
Jo he fet un temps pèssim, i és que he hagut de parar a resoldre unes necessitats fisiològiques que ningú més podia resoldre per mi. És igual, no vaig a fer cap rècord, solament vaig a tornar a gaudir del paisatge, la companyia de la gent de sempre i les vistes del final. A més, avui era especialment agradable, tant el temps atmosfèric com la vista. Ha estat una bona edició, l'any vinent la serà la trentena!
Hi ha hagut dos corredors que han anat venint en totes les edicions, totes, les vint-i-nou, sense fallar-ne cap. Òbviament, també han tingut el seu premi.
La foto del gerasni lluent l'he baixada d'un web de l'estat de Wasington, espero substituir-la per una de meva, però avui, com és lògic, no portava la càmera.
La de l'arribada és de l'AAEET.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada