dilluns, 12 de juliol de 2010

Valorant la manifestació.


Sembla ser que el País es comença a moure. La gran gentada del dissabte no es pot quedar sense resposta. Hi ha algun polític dels que encara en viuen, d'això -ben aviat a molts se'ls acaba la menjadora- que ja se n'adona que cal reaccionar. L'independentisme ja no és una idea utòpica de quatre adolescents eixelebrats. Dissabte hi havia moltíssimes més estelades que senyeres, el crit més escoltat era INDEPENDÈNCIA.
No en tenim prou amb un estatutet que ocupa ja ments pàgines que les instruccions d'una càmera compacta digital. Quina vergonya!
Volem la independència, i la volem ja!
La gent va respondre de forma exemplar. Hi havia moments que se'ns posava la carn de gallina. Hi havia famílies senceres, néts, pares, avis. Gent amb cadira de rodes, un senyor de noranta-tres anys destacava darrera la teòrica capçalera, però arreu n'hi havia com ell, gent que ja n'estem farts, ja en tenim prou.
Ara cal que a les properes ocasions que la democràcia ens deixi opinar ho fem de la mateixa manera: res de votar partits sucursalistes PSC-PSOE, ICV, Ciutadans, PP...tots són igual, res s'assembla més a un polític espanyol de dretes que un polític espanyol d'esquerres. Primer són espanyols, ells ho tenen clar.
Doncs nosaltres primer som catalans, ho hem de tenir clar.
Calen polítics nous, valents, decidits, que apostin de forma clara pel camí cap a la independència. No n'hi ha un altre possible. El que sí que és una utopia inviable és intentar de tirar endavant amb alguna mena de relació estreta amb España. Espanya no ens vol per a conviure amb ella, ens vol per a estar sota d'ella, oprimits, esmunyits però calladets...i si hem de dir alguna cosa, en cristiano, por supuesto!
No hem de demanar permís ni perdó, no som espanyols ni ho volem ser. No se'ns ha perdut res, a España. Hi havia una pancarta a la mani que recordava les paraules de Mossèn Xirinacs:
La independència no es demana, s'agafa!
Dissabte vaig estar orgullós de ser català. Més d'un milió de persones -encara que els linx ens veiessin només seixanta-quatre mil, els linxs ja no hi veuen com abans- ens vam manifestar en pau, amb ordre, amb civisme, per una causa cabdal, la independència d'un país. Així som els catalans.
Diumenge vaig estar orgullós de no ser espanyol. Uns centenars de milers de persones es van manifestar amb crits, amb violència, amb aldarulls, per una causa banal, un partit de futbol. Així son els espanyols.
Ara que això no quedi aquí, seguim lluitant i treballant. Els objectius que ens van fer mobilitzar fa trenta-tres anys s'han acomplert tots (llibertat, amnistia i estatut d'autonomia). Els que ens van fer mobilitzar s'han de fer realitat abans de trenta-tres anys més, així molts dels que hi hem estat podrem veure una Catalunya independent, un estat català.

A l'hora d'il·lustrar aquesta entrada, com que ahir ja vaig penjar una foto de la mani, m'he decidit a intentar de demostrar que no es poden valorar amb matemàtiques, els sentiments. No s'hi val a dir que de l'estatut "sols" se n'ha retallat l'x per cent.
Les paraules, la llengua, són molt importants. Fixem-nos en els detalls.
Aquest extintor, situat en un edifici ben català, a Barcelona, concretament, és d'una empresa suposadament catalana: Agbar, és a dir, Aigües de Barcelona.
Aigües de Barcelona?
No!
Aguas de Barcelona.
Si no, es diria Aigbar, no?
Per a més demostració, sols cal llegir les instruccions de l'aparell, en perfecte català, no?
Com correspon a una empresa ben catalana.

Publica un comentari a l'entrada

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.