diumenge, 25 de juliol del 2010

L'Alzina més gran.

L'altre dia parlava amb una persona que es dedica professionalment al Medi Ambient i que treballa a Tarragona, i, curiosament, no n'havia sentit a parlar mai, de l'alzina del Mas de Borbó.
Em va dir que li interessava molt i que tan aviat com pogués hi aniria, a veure-la.
És curiós, com es valora de forma molt diferent els tresors naturals i els artificials.
Ben segur que no hi ha gaire gent que no hagi vist mai el teatre Fortuny, o l'Amfiteatre romà de Tarragona. En canvi, els arbres monumentals, com l'alzina de Mas de Borbó o el Perelloner del Cisterer, passen totalment desapercebuts per quasi tothom.
Per si algú no hi ha estat mai, aquesta alzina és a l'Aleixar, al bell mig del Baix Camp, i és accessible per camins bons des del mateix poble. És al catàleg d'arbres monumentals de Catalunya i consta com la més gran de tot el País.
El lloc exacte amb coordenades UTM és  31T 338593  4564679, per si teniu gps i ho voleu anotar.

2 comentaris:

Sergi ha dit...

Hola Màrius. Abans de res, deixa que et feliciti pel teu bloc i per les excel·lents fotografies que hi tens penjades. M'ha agradat molt la de la Mussara. Malgrat ser nat a Reus, i estar orgullosíssim de ser ganxet, no puc oblidar que tinc sang de la Mussara, de quan estava poblada. De fet, fa molt poc va morir una tia àvia meva, amb 102 anys, que encara havia estat batejada a l'església de la Mussara!
Bé, anem al gra. He vist el teu article sobre la preciosa alzina del Mas de Borbó. Jo hi havia estat alguns cops de petit. Hi vaig voler tonar amb la dona i el meu menut diumenge passat. Ara els amos de la finjca no permeten el pas per anar a visitar-la. Està tot ple de cadenes i cadenats amb senyals que deixen clar que està prohibit el pas. Quina llàstima.
El que em va sorprendre va ser que hi ha una altra alzina monumental i preciosa uns centenars de metres abans d'arribar al Mas de Borbó, venint de l'Aleixar. El camí divideix una masia, a l'esquerra, i la imponent alzina, a la dreta. De fet, des d'allà, ja es veu el Mas de Borbó, dalt, a uns centenars de metres. Vaig fer una fotografia, amb el cotxe sota, per poder-ne apreciar la majestuositat. Si em dius com, te la puc passar perquè la miris i/la pengis, si t'interessa.
He estat buscant per la web a veure si se'n fa menció en alguna banda i en puc saber el nom, perquè ha de tenir forçosament un nom propi una alzina així! O al menys, saber a quin mas pertany. No hi ha hagut forma.
Tindries forma o algun contacte que em pogués ajudar a resoldre aquest misteri?
Moltíssimes gràcies company.
Salut!

Sergi ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.