Ja hi ha móres, els fruits de l'Esbarzer, Rubus ulmifolius, que tan agraden a la gent i a molts altres animals. És el de més avall.
Més desconegudes són les cireretes de pastor, que són els fruits de l'Arç blanc, Ctrataegus monogyna, la foto del mig. Són dolços i bons, però no tothom els coneix.
I, finalment, a dalt de tot, els gavarrons, fruits de les Gavarreres o Rosers de ca, Rosa canina, que també s'anomenen grataculs o tapaculs, per les punxes que les cobreixen. En realitat són cinoròdons, com els de l'Esbarzer, i al centre d'Europa són molt preuats, se'n fan diversos derivats que tenen un gran valor econòmic. No és el cas de les nostres terres, on ningú s'hi fixa.
Bé, tot això sense esmentar les pluges abundants d'ahir, quan van caure més de cent litres a molts llocs del Camp.
Queden pocs dies per a fer-ho oficial, però és evident que ja som a la tardor.
4 comentaris:
La melmelada de mora és boníssima.
Només conèc les móres... i mmmmm... m'encanten!
les cireretes de pastor no li diuen també als madroños?????????
El nom oficial de l'altra és Cirerer d'arboç o, simplement arboç, però és cert que aquí, al Camp de Tarragona, jo sempre he sentit cireres de pastor per a les d'arboç.
Amb les móres es fa bona melmelada, sí, però també un licor...que procura no haver de conduir.
Publica un comentari a l'entrada