dijous, 16 de desembre del 2010

Rahola Vs. Carod, La Garriga i altres.


Sí, la Garriga, un poble del Vallès Oriental, un poble d’uns deu mil habitants que sovint passa força desapercebut.

Però aquests dies m’hi he fixat. Per què?

Doncs perquè sembla que a la Garriga hi ha gent que ha obert els ulls, una mica tard, però els han obert, i potser això sigui l’inici d’alguna cosa bona.

I és que diuen que a La Garriga, a les properes municipals, es volen presentar junts ERC, SI i RCat. És a dir, Esquerra Republicana, Solidaritat i Reagrupament. Suposo que al marge –o no- de Puigcercós, Laporta i Carretero, hi ha hagut gent que s’ha adonat que separats, els independentistes no anem enlloc. Certament, és tard, això s’hauria d’haver fet abans de les eleccions, però més val tard que mai, no?

Ara, amb tot el que ha passat, sols ens cal esperar que el nou govern, amb Convergència i Unió al davant, sigui molt més operatiu i eficaç que l’anterior. Si més no, que escombri una mica més cap a casa. Crec que no cal gaire esforç, per a superar el passat, però n’espero molt, d’esforç, perquè sí que en cal atenent a la situació actual, en la que la crisi s’utilitza com a excusa per a retallar qualsevol cosa, ja siguin aspiracions independentistes o sensibilitats ambientals.

Per cert, normalment no és del tot sant de la meva devoció, però l’altra dia –crec que era dilluns- no vaig poder estar més d’acord amb el que va comentar la Pilar Rahola sobre en Carod. Jo pensava gairebé exactament el mateix que ella quan escoltava l’entrevista que li va fer en Basté a Rac1. Quin cinisme i quina barra!

Ara es vol presentar com caigut del cel –és clar, si és Déu d’on ha de caure?- com si ell no hagués tingut absolutament res a veure amb la deriva d’ERC i el darrer govern. Ara es vol presentar com qui salvarà altre cop Esquerra i la durà a un nou èxit electoral i de rumb.

Ara es vol tornar a erigir com el salvador de la pàtria catalana?

Jo també vaig ser seduït per la capacitat d’oratòria i la clarividència d’idees del Sr. Carod d’abans dels tripartits. Però malgrat que l’home diuen que és l’únic animal que entrepussa –ensopega, en català normatiu- dos cops amb la mateixa pedra, jo no hi tornaré a caure.

El Carod candidat era genial, culte, clarivident, bon orador, empàtic, proper i, sobretot, humil. Però un cop va assolir un alt càrrec, es va girar com un mitjó. Ho sento, però jo no li concediré una segona oportunitat. Crec més en el discurs d’en Benach, ara cal una renovació total, hi ha més gent, molta gent vàlida, doneu-los una oportunitat, sisplau. I els que han fet el que han fet amb el partit i, de retruc, han malvaratat el bon moment de l’independentisme després de la mani del juliol, que se’n vagin a casa i es dediquin a altres tasques.

Avui es constitueix el nou Parlament, n’espero molt, d’aquest Parlament, n’espero molt, d’aquest Govern. Entre d’altres coses, espero que no em caigui una nova decepció.

La foto d'avui té un títol obvi. El 25 de desembre -i tots els dies de l'any- fum, fum, fum.

2 comentaris:

MARTELL DE REUS ha dit...

Discrepo totalment de tu. Jo crec que el Parlament que s'acaba de constituir és el pitjor que ha tingut Catalunya des del 1932.

MARTELL DE REUS ha dit...

És veritat, tampoc n'has dit res de bo. Me n'alegro que encara tinguis esperança, jo ni això.

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.