dilluns, 17 de gener de 2011

Un gran amic, un polític honest.

Ahir, després de molt de temps, vaig tornar a visitar l’Hospital de Valls, el Pius. Els motius no eren, afortunadament, per malaltia, ja que, a més d’estar perfectament sa –i que duri- visc a Reus, i, si hagués d’anar a l’hospital, molt probablement aniria al nou de Reus, molt a la vora del meu lloc de treball.

El motiu era la bona notícia del naixement d’un altre nebot, sóc més tiet, ara.

Però amb la visita va néixer la reflexió. Fa anys, quan era regidor, vaig formar part de la junta d’aquest hospital, per raó del càrrec. Així, vaig assistir a algunes reunions. A més, òbviament, hi he anat diversos cops a visitar parents o amics temporalment ingressats.

Les nenes i els nens de Valls neixen al mateix poble des de fa molts anys mercès a l’existència d’aquest equipament. Ara sembla mentida pensar-ho, però abans no passava, això, abans els vallencs havien d’anar a néixer a Tarragona.

Suposo que la majoria de la gent ho sap, però no tothom, així és que ho escriuré, més que res perquè vull. Quina és la història, d’aquest hospital?

És evident que hi ha moltes més factors i la gestió del seu naixement és molt més complicada, però pel que fa al meu coneixement personal, jo ho resumiria d’una forma clara: El Pius hospital neix de l’obsessió d’un polític honest i treballador, un dels que ja no en queden. A més, tinc l’honor d’haver-me’n fet amic.

Així doncs, des d’ací el meu homenatge a l’Agustí Batet, amic i gran persona, que va ser regidor uns quants anys fins que va assolir la seva màxima fita: Que a Valls hi hagués l’imprescindible equipament per a una ciutat petita, un hospital. Quan va aconseguir aquesta fita, importantíssima, va plegar de la política i va tornar a la vida professional. Tota una lliçó per a qui vulgui aprofitar-la.

Com que el Món és molt petit, resulta que vaig tenir ocasió altra cop de gaudir de l’amistat de l’Agustí sense que ell ni ho sabés. I és que, per raons casuals diverses, vaig anar a viure un parell d’anys a Esterri d’Àneu, bonic poble del Pirineu. Doncs bé, arribat al poble, un poble, repeteixo, ben petit –uns cinc-cents habitants- vaig començar a conèixer gent. L’acollida dels seus habitants es preveia una mica freda, ja que jo pensava que em rebrien com un més de la rècula de barcelonins que van a pobles –el que ells diuen camacos. Però no, em van acollir de forma diferent, primer, perquè jo mateix també era de poble, no de Barcelona, i això em feia més proper. I, cosa més important, no era de qualsevol poble, no, era ni més ni menys que del mateix poble que l’Agustí Batet, persona que havia estat treballant a Esterri molts anys i hi havia deixat un record inesborrable de la seva vàlua personal i professional. Així és que jo em vaig aprofitar vilment i gratuïtament de ser del mateix poble que l’Agustí, cosa que ell sap que li deuré sempre.

Des d’ací, doncs, el meu agraïment, per l’Hospital, per l’acollida a Esterri, per l'amistat, per la lliçó d'honestedat, de treball i humilitat...per tot, vaja.

Publica un comentari a l'entrada

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.