Després d'un temps d'haver paït la trilogia d'Stieg Larsson, llibres i pel·lícules, ara toca una altra Larsson, sí, una altra, perquè aquesta és una dona, també sueca -és clar- i també novel·la negra.
Deprés del Millenium, el Cercle polar.
Només de començar, ja t'atrapa, és molt ben escrita i la trama molt interessant, ja l'acabaré de comentar quan l'hagi llegit tota.
Només de començar, ja t'atrapa, és molt ben escrita i la trama molt interessant, ja l'acabaré de comentar quan l'hagi llegit tota.
He trigat una mica a acabar-lo, però solament és degut a que he estat molt enfeinat llegint temes de no ficció.
El llibre és bo, molt bo. Enganxa molt i està força ben escrit. Les comparances sempre són odioses, però m'atreviria a dir que no té res a envejar a l'altre Larsson, més ben dit, potser seria millor i tot.
És clar que, repeteixo, no es poden comparar obres d'art -literatura en aquest cas- però el que sí que es pot dir és que és imperdonable que Asda Larsson no sigui tan coneguda com Stieg Larsson, al cel sigui, pobre.
2 comentaris:
Moltes gràcies per la recomanació, el tindré en compte!
La triologia de Millenium em va agradar molt, a veure què tal està aquest.
Casualitats. La vaig acabar de llegir ahir. Coincideix amb la saga de l'altre Larsson en mostrar una vessant tèrbola i negra d'aquestes societats escandinaves potser massa idealitzades.
M'ha agradat, però no és de les millors que he llegit darrerament.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada