dimecres, 9 de març de 2011

Cronobiologia.

Avui penjaré el darrer article que he fet per a l'Orella de Farena, aquest cop és sobre el Gamarús, i parla, aquest, sobre les vacances escolars, la setmana blanca famosa, primera i darrera.

La idea és que ara sembla que cal intentar de millorar el rendiment escolar, atès que s'ha observat que no és precisament òptim, al nostre país.

D'ací ve el títol, cronobiologia, sí, una parauleta d'aquestes rares, d'avui, però que es basa en una cosa de total sentit comú.

S'ha observat que el rendiment, la capacitat de treball i aprenentatge de les persones no és el mateix tot el dia, lògicament, ja que som animals, al cap i a la fi, i que ens marca és la Natura, el ritme del sol.

De la mateixa manera que un xoriguer i un gamarús no fan el mateix horari de treball, per tal i com la Natura, amb anys i anys d'evolució, els ha marcat per a adaptar-se a un o altre horari, les persones també tenim uns horaris òptims i uns de no tan bons.

A altres països, com ara al Canadà, ja estan aplicant aquests coneixement i fan l'entrada als instituts a la mateixa hora -els horaris de treball dels pares manen- però fan biblioteca, plàstica, etc. Temes que de menys cos. Les assignatures fortes, les més exigents i que tenen més pes als curricula les comencen a partir de quarts de dotze i a la tarda, que és l'hora de millor rendiment.

No els va tan malament, segons sembla, així és que potser d'ací a uns quants anys potser també ens n'adonarem ací i no farem rendir en matemàtiques als adolescents a les vuit del matí.

Vet ací l'article, dedicat especialment a qui no pugui gaudir de l'Orella sencera.

El Gamarús.

Benvolgut veïnatge.

S’acaba l’hivern i ja es comencen a notar els primers colors de la primavera, les darreres nits fredes es fan notar, encara, i hi ha neu a les congestes després de la darrera nevada, ja ho diuen:

Març, marçot, mata la vella, i la jove si pot.

Doncs bé, els que teniu la sort de tenir casa a Farena i quedar-vos a dormir, us haureu adonat que a les nits se sent un udoll molt característic a l’interior del bosc, és una mena de:

Houuuuh....ho,ho,ho,houuuuh

Remarco amb negreta quan el so és més fort. És un cant fort, com un plany, una mica tètric, i que se sent sobretot aquests primers mesos de l’any.

Per cert, que n’és de difícil intentar d’explicar en lletres impreses el cant d’un ocell!

Doncs això, segur que haureu escoltat algun cop aquest cant, és un dels nostres, un Gamarús, batejat pels científics com a Strix aluco.

Encara que, com som molt abundants, ens anomenen també Agaús, Gall carboner, Cabrota i molts altres noms.

El Senyor Albert Manent, un intel·lectual que té el mas a l’Aleixar, el Mas de Segimon, en va escriure un llibre, amb tots els noms populars que tenim els gamarussos, fixeu-vos si n’hi ha a tot el País.

El més corrent de tots, però, és el de Gall carboner, i es refereix a que quan hi havia gent que anava a fer carbó als alzinars, anys enrere, sentien en començar la feina, a la matinada, o en acabar-la, just abans de marxar cap a casa perquè es feia fosc, el nostre cant des de les seves carboneres.

Si m’he de fer un autoretrat diria que sóc un mussol, un doc, és a dir, un rapinyaire nocturn de mida mitjana, d’uns 40 cm de llarg i quasi un metre d’envergadura. Més o menys com la nostra parenta, l’Òliba, però nosaltres vivim sempre enmig del bosc, som molt freqüents, encara que costa molt que ens veieu.

La nostra alimentació us fa molt de favor, ja que quasi exclusivament mengem rates i ratolins, talpons, i altres animalons que us fan malbé les plantes que estimeu.

Deia que som molt corrents, de fet, devem ser dels rapinyaires més corrents a Catalunya, amb més de 12.000 parelles, i no sembla que les nostres poblacions pateixin, ben al contrari, potser cada dia en som més, probablement perquè cada cop hi ha més bosc, al nostre país, i també perquè la nostra competidora més directa, l’Òliba, cada dia és més escassa.

Bé, em demanen que opini sobre algun aspecte de la vostra vida, i ara em ve a tomb, perquè s’escau justament aquesta setmana, parlar-vos d’aquestes mini vacances que us heu muntat els educadors, els mestres, vaja. En dieu la setmana blanca.

No se ben bé perquè en dieu així, suposo que deu tenir relació amb la neu i l’esquí, però com que a Farena no hi ha pistes d’esquí, si més no de moment, doncs això, que no ho sé.

El que sí que és cert és que aquests dies ens vostres escolars, nenes i nens, no tenen classe, han d’anar a cases de colònies, cases dels avis, acampades, o on sigui, però no a classe.

Sembla ser –em diuen- que això no tornarà a passar més, que aquest és el primer i darrer any.

Bé, potser millor, perquè això és un veritable trasbals, un enrenou, vaja.

La idea és bona, escampar les vacances i que no estiguin tan concentrades a l’estiu va bé, però s’ha fet malament, no s’ha programat bé i no s’hi ha posat els mitjans que calen.

És evident, doncs, que cal millorar el calendari escolar, però s’ha de fer millor, molt millor.

També hi ha un altre factor, però; és que ens hem emmirallat en altres països europeus, com ara França, per exemple. Però Catalunya no és França, a Catalunya hi fa molta més calor, a l’estiu, potser ja va bé, que no tinguem massa feina a l’estiu.

I una idea, no seria millor, també, encaixar més els horaris amb els horaris biològics de la gent?

Vosaltres, encara que no ho vulgueu acceptar, també en sóu, d’animals. I teniu uns horaris preferents de funcionament.

Potser fer treballar adolescents a les vuit del matí no és el més adient, sobretot a l’hivern. Les noies i els nois són molt més productius i receptius a l’aprenentatge més tard, des del migdia cap a la tarda, no tan de matí.

Cal pensar-hi una mica més, no?

Bé, això us ho diu un que comença a funcionar quan es pon el sol, imagineu-vos el mal que ens faria que em fessin canviar l’horari i caçar de dia, amb aquests enormes ulls negres que tenim!

Un udol de salutació.

El Gall carboner.


Publica un comentari a l'entrada

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.