Pelophylax perezi.

Ja tinc a les mans la nova guia d'Amfibis i rèptils de Catalunya, el País Valencià i Balears -vegeu portada al bloc de fauna del Camp.

És bona, mot bona, i molt complerta, igual que amb la d'ocells, aquesta guia supera una assignatura pendent de l'estudi de la fauna al nostre País.

Però en aquest cas, potser encara més, ja que per als ocells hi havia molta més feina feta, hi havia atles, anuaris, catàlegs, llistats...

Amb els hèrptils no hi havia tantes referències. Sens dubte aquesta guia serà molt i molt útil. Personalment, jo ja l'he adoptada com la meva biblia particular en aquesta especialitat. I és que, òbviament, no és la meva, d'especialitat, i jo necessitava una obra així com l'aigua quan torno a casa de còrrer.

Moltes fotos, moltes il·lustracions aclaratòries, molts mapes, bon text. És clar que hi ha llacunes, tots els llibres en tenen, i parlo per experiència, però això no obsta per a que tingui molta utilitat.

Un tema a banda, i que és clar que no és culpa dels autors d'aquesta guia ni de...de qui és culpa?

Em volia referir als constants canvis amb la taxonomia d'aquest grup. Per exemple, ara, la granota verda, la Granota de tota la vida, es diu Pelophylax perezzi.

Què passa? Que Rana perezzi era massa fàcil?

Quan vaig començar a interessar-me pels animals, es deia Rana ridibunda, després li canvien el nom, Rana perezi, i ara, finalment (?) Pelophylax perezi.

Ganes de complicar-nos la vida?

És broma, és clar, hi deu haver raons serioses, per a aquest i altres canvis, però fa una mica de ràbia, com deia aquell de l'acudit:

-Ara que havia après a dir pinícula, van i li diuen flim.

En fi!