Avui tinc un sopar important, potser el darrer que podré tenir d'aquest tipus.
Es tracta d'una celebració perquè es jubila un company, Sí, potser serà el darrer, ja que els altres ens anirem morint amb les botes posades, com es diu a les pel·lis de l'oest.
Aquest senyor ha estat primer company, després cap i després altre cop company meu. Tot plegat vint-i-dos anys de vida laboral conjunta.
I jo només puc fer una cosa: agrair-li. He après molt d'ell i he gaudit de la seva companyia. Moltes gràcies i sempre em tens per al que calgui, Antoni.
Es tracta d'una celebració perquè es jubila un company, Sí, potser serà el darrer, ja que els altres ens anirem morint amb les botes posades, com es diu a les pel·lis de l'oest.
Aquest senyor ha estat primer company, després cap i després altre cop company meu. Tot plegat vint-i-dos anys de vida laboral conjunta.
I jo només puc fer una cosa: agrair-li. He après molt d'ell i he gaudit de la seva companyia. Moltes gràcies i sempre em tens per al que calgui, Antoni.
La foto és una altra endevinalla que surt del curs d'ocells marins. El gavià argentat, Larus michahellis el van encertar massa fàcil, a veure aquests dos..
2 comentaris:
Mentre uns tenen la sort de jubilar-se, les "nuevas generaciones" van treient el cap.
Gavina corsa.
Publica un comentari a l'entrada