Un cop acabat el llibre d'Asa Larsson -per cert, excel·lent- i abans de llegir-ne un altre de la mateixa autora, m'hi posaré amb el que em van regalar per Sant Jordi, sí, aquest que el senyor de la portada sembla el Ferran Adrià, no?
Ja l'he començat i, com és lògic, venint del Sr. Solsona, promet molt. És molt bo, està molt ben escrit, és amè...bé, ja el comentaré millor quan acabi.
Ja l'he començat i, com és lògic, venint del Sr. Solsona, promet molt. És molt bo, està molt ben escrit, és amè...bé, ja el comentaré millor quan acabi.
Doncs ja l'he acabat.
Efectivament, molt bé. Sorprén molt com en Solsona, una persona que en sap molt i molt, de català, s'adapta perfectament a tots els nivells de llenguatge. En aquest llibre, escriu en primera persona un personatge que és el típic de la generació dels nostres avis, que parla un català ple de barbarismes.
El llibre és àgil, divertit i es llegeix sol, quasi que s'acaba massa aviat. Per als que tenim una certa edat, serveix per a recordar coses que o bé hem viscut en primera persona, o bé ens han explicat els que les han patit.
Un llibre molt recomanable, en definitiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada