Avellanes.

Per Santa Magdalena, l’avellana és plena.

Encara no hi som, a Santa Magdalena, no, no en tinc ni idea de quin dia és, però evidentment, encara no. I és que les avellanetes es van omplint, i es van fent grans, però encara són simples granets.

Cal reivindicar aquest fruit tan nostre que ha donat tantes alegries econòmiques i en dóna encara de gastronòmiques, aquí, al Camp de Tarragona, i a fora.

Hi ha alguns productes de la terra que han gaudit d'una recuperació i un perfeccionament que ha donat molt bon resultat. Només cal veure el que ha passat amb el vi, que s'enlaira als cims de la perfecció i mou un gran benefici económic.

En canvi, amb les avellanes i les ametlles la majoria de la gent no sabria dir quines varietats hi ha, ni tan sols si n'hi ha de diferents.

No entenc per què no es venen bossetes amb avellana llarguera de l'Aleixar, o ametlla marcona d'Alforja, per exemple.

Cada varietat té el seu gust diferent, diferents aplicacions. I vendre productes de proximitat, al detall, és el que realment pot ser rendible.

Aquesta entrada ha estat sugerida pel Sergi de la Riera, moltes gràcies, company!