L'Orella nova.

Ben aviat sortirà el núm. nou de l'Orella de Farena. Com sempre, amb una carta dels nostres veïns, aquest cop del Tudó.

Vet ací la bestreta per a qui no rep la revista, però també per qui la rebi, que ja n'haurà pogut tastar un tros.

Carta dels vostres veïns.

El Tudó.

Benvolgut veïnatge.

Passat demà, dimarts, comença l’estiu, però la calor ja ha començat aquest cap de setmana. Ja n’ha fet força.

Què?

Que a Farena encara no?

Ah ! És clar, a Reus estem més a prop del mar que a farena, hi fa més calor.

I ara us preguntareu com és que us escric des de Reus, i no des de Farena, on van néixer els meus avis.

L’explicació és molt fàcil; els tudons ja fa anys que fem com vosaltres, els humans, i ens n’ anem a viure a les ciutats.

A la ciutat s’hi viu molt bé, la temperatura és bona, no hi ha falcons ni astors que se’t mengin i, a més, prop de l’home sempre hi ha menjar abundant. De vegades no és gaire bo, però sempre és abundant.

A la ciutat podem treure endavant fàcilment dus llocades a l’any. Fins i tot tres alguns anys. Així és molt fàcil de multiplicar la població de forma exponencial. Si us hi fixeu, cada dia n’hi ha més, dels nostres, i menys coloms domèstics. Pobrets coloms domèstics, són tan petitons, al costat nostre! No són pas competència.

Ep!! Perdó, no m’he presentat com cal.

Jo sóc un Tudó, Columba palumbus, el més gran dels coloms europeus i una presa cobejada per molts predadors de la regió mediterrània.

Per a diferenciar-nos dels altres coloms i tórtores, a banda de la mida, que és molt més gran que tots ells, són molt útils les dues franges blanques que tenim a les ales, i que es veuen perfectament quan volem. La coloració general és gris, i som molt corpulents, podem pesar més que les perdius, per exemple.

El nostre vol potent i sorollós també és característic, ja que fem molt de fressa quan ens enlairem de dins del bosc, i no passem precisament desapercebuts.

El nostre cant sí que és ben inconfusible. De fet, els coloms tenim la nostra particular nomenclatura per al cant, és el parrupeig, nosaltres parrupegem. Un cop conegueu el dels tudons, no el confondreu mai més.

En el vol de zel sí que fem una cosa molt curiosa i única: Fem curtes voladetes de forma ascendents, al capdamunt d’aquestes, piquem les ales una amb l’altra de forma que se sent perfectament com un picar de mans vostre. Després, una petita caigudeta, tornar-se a enlairar, i altre cop picar d’ales.

Els tudons, com la majoria de coloms, sols fem dos ous cada cop que ponem, i és molt conegut i típic el nostre niu, extraordinàriament lleuger i senzill, de manera que de vegades sembla mentida que els ous s’hi aguantin, i els pollets, que ben aviat es fan grans, encara més. Evidentment, els nius els fem als arbres, cosa que al bosc pot costar de trobar. Però a la ciutat, amb alguns dels arbres de mida ridícula, es troben molt més fàcilment.

Bé, com que encara que no ho sembli per la ostra mida, volem molt bé, de tant en tant encara podem tornar a Farena de visita...o no. De fet no, els tudons som molt fidels al territori, i els que veieu a Farena són els que hi ha nascut. Els de ciutat, no se’n movem.

Per cert, em diuen que us he de fer un comentari més o menys crític referent a la vostra societat.

Doncs bé, com que sóc molt de ciutat, estic molt al cas del que passa darrerament. Aquest dies, hi ha tot això dels indignats.

Si voleu que us digui la veritat, hi estic completament d’acord, amb aquesta indignació. I és que us ho munteu molt malament: mentre alguns neden amb l’abundància, no saben que fer amb els diners fins al punt que se’ls gasten amb imbecil·litats totals, n’hi ha una majoria que pràcticament es moren de gana.

L’altra dia escoltava una senyora que explicava quant li havien costat unes sabates que portava; Amb els diners que valien aquelles sabates tan prescindibles –amb unes de normals s’hi va força bé- viurien dues famílies a la Índia deu anys.

Ho teniu mal repartit, això.

I el més trist és que algun dia, com es diu vulgarment, això farà un pet com una aglà, o com un gla, que és el mateix.

Poseu-hi remei ben aviat, tot aquest moviment dels indignats sembla que només és el començament.

Bé, espero que ho resolgueu d’alguna forma correcta, i que molts anys puguem seguir compartint hàbitat.

Un parrup de salutació.

El Tudó.