El pare d'un amic, ni tan sols he pogut anar a l'enterrament, encara que li he fet saber que l'acompanyo amb el sentiment.
És l'única cosa que puc fer.
Bé, també li puc fer un homenatge, i és penjar aquest autoretrat que el pintor va realitzar el 1962. Un artista no mor mai, sempre viurà en la seva obra i en record de qui ha tingut el goig de conèixer-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada