Definitivament, anem enrere. No com els crancs, ja que els crancs no van pas enrere, van de costat, nosaltres anem realment enrere, i corrent.
Quan jo era petit –tinc una edat- l’escola era en castellà, t’insultaven i et castigaven si parlaves en català. Val a dir que el dictador va morir quan jo feia vuitè d’EGB.
Ara ja feia anys que, com hauria de ser natural, els nostres infants –nenes i nens- es podien escolaritzar en la seva llengua materna, és a dir, en català.
Doncs ara tornem-hi. Aquell bon senyor realment ho va deixar tot lligat i ben lligat, com deia ell mateix. Ara la canalla d’aquest país tornarà a ser obligada a viure a l’escola en una llengua que no és la mateixa que parla a casa.
Bé, ho podem disfressar de moltes formes, poem intentar ser políticament correctes, però jo, personalment, penso que nom és falta que anem nosaltres a comprar la vaselina a doll, ja s’ocupen els veïns de donar-nos bé pel...
Bé, si voleu fer alguna cosa, també us podeu adherir al manifest:
.JPG)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada