Bèlgica surt del caos.

No se’n parla gaire, però és molt curiós el que ha succeït a Bèlgica.

El país ha estat més d’un any sense govern, més de quatre-cents dies!

I, mentrestant, què ha passat?

S’ha ensorrat l’economia? Ha regnat el caos?

Ben al contrari, les empreses i els treballadors belgues -els funcionaris també, és clar- han continuat treballant, sense retallades en els sous –els pressupostos eren prorrogats- sense augments d’impostos, sense mesures restrictives, sense res.

I així, Bèlgica és un dels països que millor i més aviat estan sortint de la crisi global, la gent no ha deixat de cobrar el mateix, fins i tot una mica més, ja que cal recordar que els acords laborals es prorroguen automàticament i solen contemplar pujades de sou amb el nivell de la vida.

Això ens porta a una reflexió molt fàcil, però molt perillosa per a uns pocs.

Serveixen d’alguna cosa, els governs?

Ostres, sí, és clar. Hi ha gent que han demostrat sobradament una eficàcia i una capacitat de gestió, sobretot en situacions difícils, fora de tot dubte. Estic pensant en un anterior conseller d’interior tripartit, per exemple.

Aquesta gent ha d’anar a un lloc on pugui continuar desenvolupant la seva gran tasca útil a la societat. Aquest lloc és el Senat espanyol.

Què faria, l’estat, sense el Senat? La seva piscina coberta, les seves instal·lacions, els seus resultats...

En fi, que potser sí que cal una reflexió profunda del sistema, no?

Bé, tornem a l'optimisme que sempre ens imposem, una foto ben maca, en la línia de la de fa un parell de dies. De fet, és feta des de molt a la vora. És un Espai d'Interès Natural del Baix Camp, la Rojala i la platja del Torn, amb l'illa de Torn.