Incerta glòria.

Finalment, i malgrat que he anat molt a poc a poc expressament per a fer-ho durar, he acabat el llibre del Joan Sales, Incerta glòria.

És una novel·la magnífica, excel·lent, em fa recordar altres del seu mateix nivell, com ara Camí de sirga, La ciutat invisible, les veus del Pamano o Pedra de tartera, per a citar solament autors més o menys contemporanis i catalans.

Està molt ben escrita, en un llenguatge correcte, ric però molt entenedor. Ple de referències geogràfiques molt interessants, com les descripcions de la Franja i la zona d’Aragó. Els noms canviats dels pobles només fan agafar ganes de saber-ne els reals per a visitar-los o recordar les visites, si ja les hem fet. Parral del Río és Escuriza, i Olivel, Estercuel.

Fins i tot parla de Mont-ral, un racó de Món que per a mi és molt important i que m’ha fet molta gràcia de trobar esmentat aquí.

Hi ha també referències culinàries, astronòmiques, filosòfiques, literàries, musicals, i fins i tot ornitològiques, amb correctes descripcions d’ocells i els seus cants i costums, fins i tot noms populars, com el de caballo per al picot. Molt encertat.

Tot plegat una novel·la de la màxima categoria, on et pot fer una idea ben clara del que va ser la guerra mal anomenada civil. Els de la meva generació que sols en sabem coses pel que hem llegit i per algunes escadusseres explicacions dels vells, tenim en aquesta obra una guia ben clara de l’horror que va suposar, de l’absurditat, de la inutilitat i del per què de moltes coses.

En definitiva, Joan Sales fou un escriptor amb majúscules, un Escriptor. Va fer traduccions i poemes, però una sola novel·la. Ara, jo ja signo si en tota la meva vida sols faig una novel·la i s’assembla de lluny a aquesta. Aleshores ja deixaria que em diguessin escriptor, de moment, sols sóc autor de llibres.

De veritat, qui no se l’hagi llegit ja, que no perdi temps.

Ara, per a no baixar el nivell, suposo, m’endinsaré en el darrer regal que m’han fet, Jo confesso, la darrera creació d’en Jaume Cabré.