La pluja, finalment!

Finalment, ha plogut.

Un cop més, s'ha fet bona una dita, aquesta d'ara és: Al nostre país, la pluja no sap ploure.

Bé, no és ben bé una dita, però és una frase que se sent molt, especialment ara, amb tot això del canvi climàtic.

Ha trigat molt, mesos, i quan s'ha decidit s'hi ha posat de debò. Gent sense llum, garatges inundats, carreteres tallades, etc.

En fi, no seré jo qui es queixarà, jo volia que plogués sigui com sigui, feia realment falta. A més, s'ha esperat que s'acabés la mitja marató de Reus, també hauria estat mala sort que, després de tant de temps, plogués tot just per a la mitja.

Ara mirem cap al cel perquè diu que hi ha de tornar, i amb la mateixa força.

Ostres! Ara que veig l'entrada de la Mercè -Els primers gestos del verd- m'adono que falten ben poques entrades per a arribar a les mil.

Què fort! No em sembla pas que hagi pogut fer tanta feina, i és que això és com el treball de la formigueta, de mica en mica...

I, si sumem els altres blocs, me'n vaig a més de dues mil, la majoria -quasi totes- il·lustrades amb una foto pròpia. Potser fins i tot ho haurem de celebrar.
Bé, el que sí que hem de celebrar i felicitar és a la Mercè, pel seu premi a la millor entrada:

http://mercecliment.blogspot.com/2010/03/agata-ulls-de-gata.html