De petits, vèiem el mil com una cosa a la qual no s’hi arriba, semblant a com veiem l’infinit ara, d’adults.
En començar a comptar, comptàvem u, dos, tres...cent...etc...i mil! Com si el mil fos el més gran, l’inassolible.
És la lletra M de la numeració romana. Aquella que veiem en alguns llocs com a inscripció referida a un any, MCMXCV, per exemple. De vegades t’hi has d’estar una estona, per a entendre-ho.
Quan jo era jovenet, tenir mil pessetes a la butxaca era tenir molts diners. Podies fer moltes coses, amb mil pessetes. Posar gasolina, comprar el diari, esmorzar i fins i tot dinar. Tenies el dia fet. Fa temps hi havia un humorista -Jordi LP- que havia fet famosa la frase:
-Mil peles, tio!
Fent ressaltar el poder d’aquesta quantitat de diners.
Ara, mil pessetes han esdevingut sis euros, i amb sis euros ni tan sols esmorzes. I, si vas a la gasolinera, et deixen ensumar el sortidor de la súperplus98 dos minuts.
El conte de les mil i una nits també reflecteix, en el seu títol, la idea de la gran extensió d’aquesta xifra. Més de mil! Quina quantitat més impressionant!
Doncs bé, he arribat a la meva entrada número mil, com aquell que no vol.
Ara que, en euros, potser només n’he fet sis ;-)
De tota manera, això es mereix una copeta de cava, no?
De fet, qualsevol excusa és bona per a una copeta de cava. Ep! Solament una copeta.
2 comentaris:
Enhorabona, Màrius.
Aquesta entrada, com totes les altres, està molt ben treballada. Et continuarem llegint. Gràcies.
Doncs enhorabona per aquestes mil entrades. I a seguir sumant.
Publica un comentari a l'entrada