Molta i bona feina a llegir.
Bé, un cop acabat, ja el puc comentar. Em refereixo a Jo confesso, és clar.
Es tracta d'una novel·la densa, erudita i que obliga a mantenir l'atenció, la concentració.
Hi aprens -o recordes- moltes coses sobre història, geografia, literatura, política, música, art...
Els personatges estan ben descrits i els acabes coneixent bé, i la seva història és interessant. No corrent, certament elitista, però interessant.
Sempre et recorda que la felicitat completa és composta de molts factors. Els personatges d'aquest llibre són, malgrat el seu èxit a nivell global, frustrats en alguna cosa.
Hi ha escriptors frustrats, músics frustrats, mares frustrades, venjadors frustrats, etc. Tothom excel·leix en algun camp de la vida, però manté una gran frustració perquè no aconsegueix l'èxit en allò que realment vol fer bé.
és una mica el que passa a tothom, sempre es vol allò que no es té, de forma que la felicitat no és mai global.
Així doncs, és una lectura molt recomanada, i, si ens la prenem bé, en tenim per força temps, hi ha mil pàgines que fan de bon llegir a poc a poc, gaudint de les imatges que ens evoquen.
Un gran llibre, en tots els sentits.
Bé, un cop acabat, ja el puc comentar. Em refereixo a Jo confesso, és clar.
Es tracta d'una novel·la densa, erudita i que obliga a mantenir l'atenció, la concentració.
Hi aprens -o recordes- moltes coses sobre història, geografia, literatura, política, música, art...
Els personatges estan ben descrits i els acabes coneixent bé, i la seva història és interessant. No corrent, certament elitista, però interessant.
Sempre et recorda que la felicitat completa és composta de molts factors. Els personatges d'aquest llibre són, malgrat el seu èxit a nivell global, frustrats en alguna cosa.
Hi ha escriptors frustrats, músics frustrats, mares frustrades, venjadors frustrats, etc. Tothom excel·leix en algun camp de la vida, però manté una gran frustració perquè no aconsegueix l'èxit en allò que realment vol fer bé.
és una mica el que passa a tothom, sempre es vol allò que no es té, de forma que la felicitat no és mai global.
Així doncs, és una lectura molt recomanada, i, si ens la prenem bé, en tenim per força temps, hi ha mil pàgines que fan de bon llegir a poc a poc, gaudint de les imatges que ens evoquen.
Un gran llibre, en tots els sentits.
.JPG)
Entrades
1 comentari:
Poc a poc i bona lectura! Jo també m'hi he de possar aviat amb el JO CONFESSO. Salutacions!!!
Publica un comentari a l'entrada