Assemblea Nacional Catalana.

Ahir es va presentar l'Assemblea Nacional Catalana al Camp de Tarragona, Conca de Barberà i Priorat. Un acte molt emotiu, i molt interessant per a fer augmentar l'optimisme i veure la llum al final del túnel. A Reus, al Palau Bofarull.

La intervencio del Joan reig ens va fer recordar que tot està canviant molt ràpidament. Fa anys ell pensava -i molts de nosaltres- que la independència només la veurien els seus néts o, amb molta sort els seus fills, I ara creu que fins i tot la seva àvia, que té vuitanta-nou anys, potser també la veurà.

Jo  hi afegiria que quan jo era regidor a la CUP, si passava pel carrer, quan em creuava amb algú, si em girava podia comprovar com l'altra persona també s'havia girat a mirar si portava cua, com els dimonis, o bé si tenia antenetes, com els alienígenes. Perquè els independentistes érem tan dolens i tan exòtics com aquestes dues entitats. Avui, en canvi ser independentista comença a estar, fins i tot, ben vist. I, òbviament, de rar no en té res.

En Lluís Lach, en la seva línia habitual, ens va tocar la fibra sensible i ens va esperonar a aixecar-nos ben d'hora i treballar força, el també ho vol veure, com més aviat millor.

Finalment, el Pere Pugès va anar a la part pràctica, explicant una mica d'història i el full de ruta. I demanant, finalment, que tothom ens hi hem de posar, per exemple, amb els nostres vots a cada elecció.

La sala estava de gom a gom, i la cirereta la van posar els de l'Orfeó Reusenc, regalant-nos les seves meravelloses veus al servei de la pàtria.

El que deia, una injecció d'optimisme.