Un método peligroso.

Feia temps que no hi anàvem, al cine. Un dia fred -finalment- d'hivern, ve de gust. A més, com que el Barça tot just començava a jugar -per a guanyar- a Madrit, teníem la sala gairebé per a nosaltres sols, i els aparcaments.

La pel·lícula no és de les que et canvien la vida, però si més no, no es xafava cap cotxe ni moria ningú trets. És una més de les obres de Cronenberg, potser de les millors, interessant història, bona música, bon guió i interpretacions molt correctes.
Ahir vam veure a la tele Els nois de desembre una pel·lícula australiana on sortia en Daniel Radcliffe, el Harry Potter. La major part del film era ambientat als anys cinquanta -més o menys- i tot plegat no ava malament, una pel·li correcta, fins i tot els exteriors eren fantàstics. L'element curiós és que un dels personatges principals portava una moto, una moto custom de marca Triumph. El problema és que la moto, malgrat semblar clàssica, en realitat era molt moderna, massa moderna, perquè tenia uns potents frens de disc ventilats hidràulics que no es van generalitzar a les motos fins als anys vuitanta.
En canvi, en aquesta pel·lícula l'ambientació és perfecta, surt un preciós vaixell de fusta perfectament adaptat a l'època, completament nou, que sembla venir directament d'un túnel del temps, per exemple, i la fotografia és deliciosa en uns ambients exquisits, en fi, que no sap greu gastar-s'hi uns pocs euros, malgrat la crisi.

Per cert, ara que parlem de diners, he rebut l'enllaç d'un vídeo molt interessant sobre el dèficit fiscal, per a pensar una mica.

http://www.youtube.com/watch?v=Mr5FFMUgtK4&feature=youtu.be.