Espinàs.

Un cop acabat el primer llibre de ficció de l'any, d'en Tom Sharpe, que evidentment ha acomplert les espectatives que li tenia, ara toca una cosa més nostrada, un Espinàs.

El més curiós d'aquest llibre és com ha arribat a casa, d'una forma a dia d'avui insòlita: És, com diu textualment a la primera pàgina, una gentilesa de Caixa d'Estalvis de Catalunya. És a dir, una caixa que ja no existeix i una pràctica que encara sobreviu menys, la de regalar coses, als bancs i caixes.

En broma ho diem sovint però ben aviat serà cert: t'arribaran a cobrar per saludar-te quan hi entres.

En fi, distraurem les penes llegint un veritable clàssic, ja que parlem d'un llibre editat el 1985.

Dies més tard, ja l'he acabat, el puc comentar, i em fa realment goig:

Fantàstic!

He de reconèixer que l'he agafat amb unes espectatives una mica tancades. És a dir, he llegit uns quants llibres de l'Espinàs, la majoria del tipus "A peu per..." i el tenia per un escriptor d'ofici. Vull dir un excriptor correcte, i prou.

Amb aquest llibre he descobert un Espinàs escriptor magnífic, amb una prosa precisa, gairebé poètica, amb frases de veritable filosofia i una descripció dels personatges en la seva justa mesura.  Ni massa ni massa poc, exactament igual que els ambients.

A poc a poc es vas endinsant a la vida dels personatges, els vas coneixent gairebé com es coneixen les persones a la vida real, de mica en mica.

Al final, sap greu que el llibre sigui tan curt, només cent vuitanta-tres pàgines. Són realment molt poques.

Destacaria una frase que resumeix gairebé tota la intenció -suposo- del llibre.

Perquè tots som iguals i, no se sap per què, no estem iguals...

Repeteixo, fantàstic, cal llegir-lo.