dilluns, 23 de gener del 2012

L'aprenent.

Avui m'he posat de bastant mal humor amb la tertúlia de RAC1, el tallat-party, que en diuen ells. Sincerament, crec que s'han begut una mica l'enteniment.
La Pilar Rahola, amb qui la major part dels dies estic d'acord, avui defensava amb ungles i dents els sous dels polítics, tot dient que encara cobren poc, que fan grans sacrificis dedicant-se a la política enlloc de a l'empresa pública.
El Màrius Carol, que normalment viu colze amb colze amb la reialesa i la noblesa, enfadadíssim amb els Mossos perquè han dit que no poden garantir la seguretat. Literalment els ha dit que si no poden fer la seva feina, que pleguin.
La resta de tertulians també dient que cal pagar als polítics més perquè han de ser els millors i que els funcionaris, com que tenen el sou assegurat, si se'ls baixa una mica que no es queixin.
Va home, va!
Ens preneu per rucs o què!?
Em podeu defensar que els anteriors Molt Honorables de Catalunya, ambdós ex-presidents, sense carrera universitària, haurien tingut una feina més ben pagada a una empresa privada?
On? Que hi vaig de seguida.
Algunes i alguns dels ministres de l'anterior i l'actual govern de l'estat han fet el gran sacrifici i cobrariem molt més -a la tertúlia es parlava de fins a cinc cops més- a una empresa?
Deien que, un cop deixen la política, no poden anar enlloc...pobrets!
La majoria acaben de presidents i consellers de grans empreses cobrant molt més que qualsevol pobre Mosso, funcionari de presons o Bomber, quan no fan de Senadors o Diputats europeus, oficis que tothom sap que són molt sacrificats i mal pagats, això sí, del tot imprescindibles.
A més, que jo sàpiga a ningú se l'obliga a presentar-se a eleccions, no?
Quan un ionqui amb una agulla infectada d'AIDS entri a atracar una botiga, que truquin al mòbil a un d'aquests tertulians, perquè probablement no hi haurà cap mosso disponible per culpa de les retallades.
Igualment, quan hi hagi una tangana a qualsevol presó sobrepoblada o un incendi a un bloc de pisos amb gent atrapada, com que hauran fet reducció de personal a presons i a bombers, que truquin un senador o un diputat europeu, que segur que sabrà solucionar-ho.
Els funcionaris de base, els que toquem de debò els problemes, ja n'estem farts que sempre que s'ha de sacrificar siguem nosaltres els que patim. Ara, quan les vaques són grasses, ningú es recorda de nosaltres.

En fi, mantinguem l'optimisme del bloc, per a millorar l'humor m'he mirat el programa del Llucià Ferrer, l'Aprenent, m'ha agradat força, aquí el teniu:


1 comentari:

Lepida ha dit...

No penso entrar a valorar aquestes opinions, però penso que (al igual que respecto el seu punt de vista) la feina de tertulià no hauria de ser remunerada. A fi de comptes, tots tenim la nostra opinió i punt de vista. Que no m'expliquin “milongues”, un tertulià parla de tot i amb sort, serà expert en un o dos temes socials concrets (ja no entro en les ciències exactes).
Així doncs, perquè cobrar per fer allò que podem fer quasi bé tothom que és xerrar?¿? El meu avi parlava de la vida i opinava del que passava al seu voltant, no cobrava un duro per fer-ho i, segurament, els anys d'experiència li haurien de ser reconeguts com un "gran valor" per instaurar dogmes de fe (cosa que pretenen alguns tertulians).
Quan el senyor Sala Martí parla d'economia, amb la seva forma completament planera, accessible i sense embuts, no puc fer més que escoltar-ho i pensar en allò que diu. En canvi, no l'he sentit mai parlar de la inflorescència del garrofer, simplement, perquè és un tertulià especialitzat... i no un parlo de tot que per això em paguen...

Perdoneu, però algú ho tenia que dir. I com a tertulià que soc ara, vull que em paguin!!!!!!

Per cert Màrius, a mi aquest programa dels AR no m'ha agradat gaire. Si que mostra parts de la nostra feina, però amb els anys que fa que treballo, he fet moltes més actuacions fent del "tio de la vara" (per obligació, no per gust, que per això em paguen) que de "floreta". M'agrada fer tot tipus de feina, i la que es mostra al programa és especialment agraïda, però es clar, les altres feines igual quedaven lletges a la TV.

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.