Aquests dies hem tornat al cinema, cosa que fem poc des de ja fa temps. I ha estat per a veure “Els idus de març”, dirigida i interpretada –entre d’altres- per George Clooney.
Ara que me n’adono, darrerament sols anem a veure pel·lícules interpretades del Ewan McGregor o George Clooney, dos actors, per dir-ho així, guapus.
Que consti que jo no sóc gai, encara que tenir un bloc de papallones i un altre d’orquídies faci que alguns dels meus companys ho sospitin. No, a mi m’agrada molt la meva dona. I ella tampoc no ho és, li agraden molt...ah! és clar, és això. En fi! Què hi farem.
Bé, ara sense bromes, un bon film, entretingut, amb molt bones interpretacions, i molt, molt real. Clooney fa uns treballs molt diferents al que ens té avesats Hollywood, no guanyen els bons, no hi ha explosions, no es destrossen cotxes. I es té molta cura de cada escena, els actors i les actrius amb la mirada ho diuen tot. Per exemple, hi ha una interpretació extraordinària de Ryan Gosling, que fins i tot canvia completament de cara al llarg de la trama mentre tot el que succeeix el va afectant.
La podria explicar una mica més, però ho han fet millor aquí:
No cal intentar millorar-ho, està molt bé.
En definitiva, que si no us la voleu baixar per Internet, o no voleu esperar a veure-la amb una televisió per cable, i encara sou dels que us agrada sortir al cinema, aquesta és una pel·li que paga la pena.
.JPG)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada