Marc Moncusí.

Aquests dies m’he trobat de casualitat, quan tots dos estàvem corrent per Reus, amb el Marc Moncusí.

El Marc és un amic dels de tota la vida, ja ens coneixem de petits, quan ell era el fill del botiguer on jo anava a comprar al nucli antic de Valls.

Després vam treballar junts uns anys, mentre estudiàvem.

Però ell ha anat progressant. Jo ja he escrit abans sobre ell, fa anys, una carta al diari “El Pati” que es va publicar el 2004, la reprodueixo aquí:

No sóc cap expert en música, ni de bon tros, però sí que en sóc un amant fidel des que, quan sols tenia deu anys, un mestre, un bon mestre, que era el Sr. Joaquim Martinell ens va fer escoltar –i comprendre, que això és l’important- la magnífica obra de Modest Mussorgsky; Una nit a la muntanya pelada. El gust per la música clàssica se’m va apoderar, i l’alimento sempre que puc.

De tota manera, no cal ser un expert, crec, per a adonar-se que el dissabte passat, a Valls, amb la presentació de la Barcelona Modern Project, vam poder assistir, uns quants, a un magnífic concert, molt ben interpretat i magníficament dirigit.

El Marc Moncusí, a qui tinc l’honor de comptar entre els meus amics, pocs però bons, em va demostrar amb tot el protocol que cal el que fa anys que ja sabia; Porta la música a dins, la sent, la interioritza, la viu...és un veritable espectacle poder contemplar com una persona desenvolupa aquesta passió, perfeccionada i dirigida amb anys d’aprenentatge. Per acabar d’adobar-ho, crec que ha sabut rodejar-se de gent que, com ell, són capaços de transmetre els valors de la música clàssica.

Ara, a més, 30 anys més tard, he rebut una altra lliçó: La música clàssica contemporània, no és, com jo la considerava fins ara, inintel·ligible, ans al contari, com diu ell mateix “els temps canvien, la música, també”. Gràcies, Marc.

Però, sempre hi ha un però? Vaig quedar una mica decebut, no pas per res inherent al concert en sí, sinó per la manca d’assistència. D’acord, l’Ast-Trivium de Sànchez-Verdú i el Concertino de Neikrug no són tan fàcils d’escoltar i d’interioritzar com les Quatre Estacions de Vivaldi, però, en la meva modesta opinió, ni que sols sigui per l’orgull de tenir un director com aquest nadiu de la nostra ciutat...

¿Els vallencs no podríem haver omplert el Principal, que no és precisament el teatre de més aforament de Catalunya? No cal pensar que el que és de casa és el millor del Món, però tampoc menysprear-lo, entre poc i massa!

Suposo –i espero- que, com sempre passa per aquí, el Marc Moncusí i la Barcelona Modern Project rebran el reconeixement que es mereixen, encara que no sigui a les nostres comarques ni de forma majoritària.

Valls, 20 d’octubre de 2004.

Però des d’aleshores ha evolucionat molt, la seva carrera ha anat amunt, amunt, vegeu quina agenda té, i només en reprodueixo una petita part:

Agenda Marc Moncusí

2012

1. La Habana, 13, 14, 15, 20, 21 i 22 de Juliol. Gran Teatro de La Habana.

- G. Puccini: “Madama Butterfly”

2. Barcelona, dijous 29 de Novembre. SGAE. Barcelona Modern Project

Obres de Laura Nadal, Joan Arnau Pàmies, Oriol Saladrigues, Marc García, Raquel  García i Manel Ribera.

3. Barcelona, Novembre/Desembre. Barcelona Modern Project

Enregistrament CD.

Obres de Laura Nadal, Joan Arnau Pàmies, Oriol Saladrigues, Marc García, Raquel  García i Manel Ribera.

2013

4. Santa Clara (Cuba), Febrer. Orquestra Simfònica de Villa Clara.

Repertori a determinar

5. Matanzas (Cuba), Març. Orquestra Simfònica de Matanzas.

Repertori a determinar

6. La Habana, Març. Institut Superior d´Art de L´Havana.

Classes Magistrals de direcció d´orquestra.

7. Barcelona, Abril. Barcelona Modern Project

Repertori a determinar

8.  Walbrzych (Polònia) . Filharmonia Sudecka.

Repertori a determinar

9. Barcelona, Juny. Barcelona Modern Project

Repertori a determinar

I això només pel que fa a concerts amb direcció musical, sense parlar de gravacions, direccions artístiques, etc.

Si en voleu més informació, només cal que el cerqueu a internet.

En fi, que ja ho he dit altres cops, jo sóc un mindundi, però tinc amics que realment són grans, un goig.

Ens anem trobant per anar a córrer junts, cal fer salut, que fer-se gran té un preu.

Felicitats i ànims, Marc.