divendres, 11 de maig de 2012

Marc Moncusí.

Aquests dies m’he trobat de casualitat, quan tots dos estàvem corrent per Reus, amb el Marc Moncusí.
El Marc és un amic dels de tota la vida, ja ens coneixem de petits, quan ell era el fill del botiguer on jo anava a comprar al nucli antic de Valls.
Després vam treballar junts uns anys, mentre estudiàvem.
Però ell ha anat progressant. Jo ja he escrit abans sobre ell, fa anys, una carta al diari “El Pati” que es va publicar el 2004, la reprodueixo aquí:

No sóc cap expert en música, ni de bon tros, però sí que en sóc un amant fidel des que, quan sols tenia deu anys, un mestre, un bon mestre, que era el Sr. Joaquim Martinell ens va fer escoltar –i comprendre, que això és l’important- la magnífica obra de Modest Mussorgsky; Una nit a la muntanya pelada. El gust per la música clàssica se’m va apoderar, i l’alimento sempre que puc.
De tota manera, no cal ser un expert, crec, per a adonar-se que el dissabte passat, a Valls, amb la presentació de la Barcelona Modern Project, vam poder assistir, uns quants, a un magnífic concert, molt ben interpretat i magníficament dirigit.
El Marc Moncusí, a qui tinc l’honor de comptar entre els meus amics, pocs però bons, em va demostrar amb tot el protocol que cal el que fa anys que ja sabia; Porta la música a dins, la sent, la interioritza, la viu...és un veritable espectacle poder contemplar com una persona desenvolupa aquesta passió, perfeccionada i dirigida amb anys d’aprenentatge. Per acabar d’adobar-ho, crec que ha sabut rodejar-se de gent que, com ell, són capaços de transmetre els valors de la música clàssica.
Ara, a més, 30 anys més tard, he rebut una altra lliçó: La música clàssica contemporània, no és, com jo la considerava fins ara, inintel·ligible, ans al contari, com diu ell mateix “els temps canvien, la música, també”. Gràcies, Marc.
Però, sempre hi ha un però? Vaig quedar una mica decebut, no pas per res inherent al concert en sí, sinó per la manca d’assistència. D’acord, l’Ast-Trivium de Sànchez-Verdú i el Concertino de Neikrug no són tan fàcils d’escoltar i d’interioritzar com les Quatre Estacions de Vivaldi, però, en la meva modesta opinió, ni que sols sigui per l’orgull de tenir un director com aquest nadiu de la nostra ciutat...
¿Els vallencs no podríem haver omplert el Principal, que no és precisament el teatre de més aforament de Catalunya? No cal pensar que el que és de casa és el millor del Món, però tampoc menysprear-lo, entre poc i massa!
Suposo –i espero- que, com sempre passa per aquí, el Marc Moncusí i la Barcelona Modern Project rebran el reconeixement que es mereixen, encara que no sigui a les nostres comarques ni de forma majoritària.
Valls, 20 d’octubre de 2004.

Però des d’aleshores ha evolucionat molt, la seva carrera ha anat amunt, amunt, vegeu quina agenda té, i només en reprodueixo una petita part:



Agenda Marc Moncusí
2012

1. La Habana, 13, 14, 15, 20, 21 i 22 de Juliol. Gran Teatro de La Habana.
- G. Puccini: “Madama Butterfly”
2. Barcelona, dijous 29 de Novembre. SGAE. Barcelona Modern Project
Obres de Laura Nadal, Joan Arnau Pàmies, Oriol Saladrigues, Marc García, Raquel  García i Manel Ribera.
3. Barcelona, Novembre/Desembre. Barcelona Modern Project
Enregistrament CD.
Obres de Laura Nadal, Joan Arnau Pàmies, Oriol Saladrigues, Marc García, Raquel  García i Manel Ribera.

2013

4. Santa Clara (Cuba), Febrer. Orquestra Simfònica de Villa Clara.
Repertori a determinar
5. Matanzas (Cuba), Març. Orquestra Simfònica de Matanzas.
Repertori a determinar
6. La Habana, Març. Institut Superior d´Art de L´Havana.
Classes Magistrals de direcció d´orquestra.
7. Barcelona, Abril. Barcelona Modern Project
Repertori a determinar
8.  Walbrzych (Polònia) . Filharmonia Sudecka.
Repertori a determinar
9. Barcelona, Juny. Barcelona Modern Project
Repertori a determinar

I això només pel que fa a concerts amb direcció musical, sense parlar de gravacions, direccions artístiques, etc.
Si en voleu més informació, només cal que el cerqueu a internet.
En fi, que ja ho he dit altres cops, jo sóc un mindundi, però tinc amics que realment són grans, un goig.
Ens anem trobant per anar a córrer junts, cal fer salut, que fer-se gran té un preu.
Felicitats i ànims, Marc.

Publica un comentari a l'entrada

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.