Normalment no m'agrada massa de manipular les fotos, sóc partidari només de disparar la càmera i tenir cura de l'enfoc, l'enquadrament i l'exposició per tal que, simplement, siguin correctes des del punt de vista tècnic.
Però en algun cas, no hi ha més remei. Aquest arbre, per exemple, ens hi ha obligat, a un processament més acurat. Les seves dimensions i la impossibilitat d'enquadrar-lo complert des de lluny han fet que per a incloure'l tot en una foto n'hagi hagut de tirar tres i després muntar-les com si fos una panoràmica, però vertical.
Com que la llum, òbviament, no era igual de la meitat cap a dalt que de la meitat cap a baix, també ha calgut corregir-la parcialment.
A més a més, eliminar el filat que el travessa per davant justament al mig, que fa molt lleig ha estat quasi inevitable. I, finalment, una mica de màscara d'enfoc -això sí que quasi sempre- i una important compressió de l'arxiu, ja la tenim.
El pi de la Font Blanca de Prades, un magnífic i enorme exemplar que ens assenyala un punt on aconseguir una de les millors aigües del Camp de Tarragona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada